Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Marta Esparza

Marta Esparza

Enginyera agrònoma. Regidora per Esquerra a Rubí. Ràdio. Literatura. Natura. Molt del meu país. A aquest ritme amb una vida ja en tindré prou...

Opinió

Llei, bou i bèstia grossa

Fa dies que llegeixo publicacions a les xarxes, articles, etc. on es “reflexiona” sobre el nivell d’afartament que tots patim en relació als polítics... opinions plenes de clixés: “tots són igual”, “haurien d’utilitzar els diners que cobren en altres coses”, “tots miren pel seu interès”... judicis, com podeu imaginar, tots molt ben argumentats i contrastats amb la realitat política d’aquest país. Tots ens creiem competents per a emetre sentències sobre temes que desconeixem, o el que és pitjor, ens limitem a alimentar l’opinió interessada d’un tercer sobre qüestions que no entenem o no volem entendre. 

L’últim cas, els comentaris, acudits, memes i de vegades “memos” i articles que he pogut llegir darrerament a les xarxes socials entorn l’anomenada Llei Aragonés. Demagògia pura.

Si bé no hi ha llei perfecta, la veritat és que sembla obvi que la majoria dels que escriuen o comparteixen opinions relacionades amb la controvertida llei, senzillament, no l’han llegit. Aquells que sí que l’han llegida, n’han fet la interpretació que més els ha convingut i l’han imposat a l’opinió pública. Tot plegat amb una gran dosi de confusió i guarnit amb un llacet de maldat. Pel bé del país? No, això mai, pel bé del seu partit o opció, per tant... pel bé propi. 

Doncs jo l’he llegida, i aquí va la meva opinió que, encertada o no, és la meva. No és la d’algú amb ganes de cridar l’atenció ni de cap col·laboradora xisclona que et fa empassar la seva visió a cop de minuts imposats als mitjans de comunicació, ho escric des del convenciment i tot el raonament que un article permet escriure. 

Per començar, aclarir que, quan tocava, CAP partit va presentar esmena a la totalitat, o sigui, que o bé la llei els semblava bé, o van votar sense estudiar-la –que també podria ser. Per ells faran!

La crítica més recurrent és la que diu que amb aquesta llei s’obren les portes a noves privatitzacions de serveis. Així sense més, com si el vicepresident d’Economia s’hagués llevat un dia decidit a privatitzar-ho tot passant-se pel folre la seva formació d’esquerres i progressista. Doncs mireu, precisament la Llei de Contractes de Serveis a les Persones vetlla per a garantir uns serveis externs de qualitat, no pas per a privatitzar-ne més. S’estableix com s'han de licitar i adjudicar els contractes i, també, com cal controlar l'execució d'un servei per a garantir-ne una bona qualitat. La criticada Llei Aragonés no prioritza el preu de l’oferta, sinó que dona més importància a qüestions com la millora de les condicions del conveni col·lectiu dels treballadors de les empreses, a més de contemplar mesures d’igualtat de gènere, responsabilitat ambiental o d’inserció laboral de persones amb discapacitat.

I això se’n desprèn de la simple lectura de l’esmentada llei. Sense intermediaris ni intèrprets, que vulguin fer passar bou per bèstia grossa. La llei tal com raja.

Per explicar-la d’una forma planera, la cosa quedaria així: fins ara es podia privatitzar sense més ni més. L’adjudicació se l’enduia, habitualment, aquell que feia l’oferta més econòmica. Això ara, tot i mantenir-se, passa a una consideració secundària. Es posa en valor, i d’una manera destacada, aspectes com els del benestar dels treballadors, la perspectiva de gènere o el respecte pel medi ambient. Ara, amb la Llei de Contractes de Serveis a les Persones, les privatitzacions –si mai se n’han de fer– per fi estaran regulades. No s’estimulen, es reglamenten de cara el futur, en funció de la qualitat de les ofertes i sempre en el benefici de tots.

Com diu un bon amic meu, l’únic que sé és que amb aquesta llei, Florentino Perez serà una mica més infeliç que quan no existia... ja m’enteneu! 

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Del local al global

Publicitat
Publicitat