Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Meritxell Feliu

Meritxell Feliu

Lleida, 1976. Advocada i treballadora de l'administració. Apassionada de la meva terra, l'Aplec, la Seu Vella i tot allò que fa felices les lleidatanes (i alguns lleidatans). No deixo mai de riure, somiar i lluitar pel que crec i m'estimo.

Opinió

Enllestim la feina

El segon aniversari del referèndum de l’1-O s’ha celebrat al carrer com sempre ho ha fet el sobiranisme, si algú volia violència o descontrol al carrer, de nou no ho ha tingut.  A les portes de la sentència del judici al Procés i malgrat l'impacte de la detenció de set activistes dels CDR acusant-los de terrorisme, la reacció ciutadana ha mantingut un cop més l'esperit pacífic i cívic que va definir tant l'1-O, on l'única violència la van posar els cossos i forces de seguretat de l'Estat. Ara, dos anys després, ni la desorientació estratègica de l'independentisme, colpit per la presó i l'exili, ni les crides retòriques a no renunciar a l'objectiu d'una república, no van impedir una dia de concentracions descentralitzades per tot el país, de forma pulcrament  pacífica, sense cap mena d'incident i amb una nit simbòlica de llums a  Montserrat. Entre la imatge que des de la justícia, la política i els mitjans espanyols s'intenta projectar de l'independentisme i la seva realitat a Catalunya cada cop hi ha una distància més gran. La criminalització de l’independentisme i l’amenaça latent del 155 trunquen qualsevol escletxa per al diàleg. En tot el procés independentista català, l'exemple més clar de violència és obra de l'Estat espanyol i es va cometre l'1 d'octubre de fa dos anys. Milers de policies nacionals i guàrdies civils ens varen pegar –amb els punys, les botes i les porres– a milers de ciutadans que havíem comès el delicte de voler decidir el nostre futur; de votar com ens volíem organitzar. I això no ho oblidem, aquell dia Espanya  va perdre milers de catalans.

Recordem l'1 d'octubre, tinguem-lo present quan parlem de la democràcia espanyola. Allà vam veure ciutadans de tota mena, edat i condició rebent els mateixos cops per intentar defensar, amb el seu cos com a barrera, una escola que feia de centre de votació. Recordem-lo quan parlem de la mal anomenada Transició i quan algú digui que del franquisme no en queda res, que s'ha superat del tot. Però, sobretot, tinguem-ho clar: l'1 d'octubre és un avís. Per a tots.
 
Davant d'aquest ambient tòxic, durant les pròximes setmanes la tensió ambiental seguirà pujant, sobretot després de la sentència,  la gestió de l’impacte de la sentència que vindrà i de tot el que està passant demana fermesa, però també intel·ligència, el sobiranisme haurà de seguir actuant amb la màxima astúcia per mantenir el pols pacífic d'una protesta que, més enllà de la causa independentista, també afecta els drets i llibertats d'una democràcia molt i molt  coixa Ja fa dies que les organitzacions cíviques i els partits polítics tenen la sensació que el carrer els comença a superar.

Quan aquesta setmana remirava les imatges dels electors defensant el seu vot, i pensava en la deixadesa amb què els polítics s’han rentat les mans amb la dignitat de la gent, m’havia d’empassar llàgrimes de ràbia. Espero no haver d’explicar als meus nets que les promeses van incomplir-se i que els nostres polítics van preferir el sou al compromís amb els electors, perquè el meu país és el de la gent que va abraçar-se a l’urna i que no va tenir por que li trenquessin la cara. Catalunya està plena de gent que ja ha viscut prou simulacres i  jornades històriques, i que té la simple pretensió de posar-se al centre de les seves prioritats vitals. Però tot això, a hores d’ara i si som sincers, la gent ha decidit que ja no ha d’esperar que ningú li digui què ha de fer ni quan ho ha de fer, i no podem perdre més temps esperant que passin coses mentre l’Estat deté, amenaça i reprimeix la nostra gent, els nostres veïns, sense cap control.

Senyors polítics, nosaltres ja ens hem refet de l’envestida del brau espanyol, i volem enllestir la feina, i vosaltres esteu disposats a fer-ho? 

Perquè recordeu: hi va haver un dia en què el poble va desobeir pacíficament, es va organitzar i mobilitzar, va resistir i finalment va vèncerde vosaltres depèn estar a l’alçada, nosaltres ja no us esperarem gaire més temps.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Del local al global

Publicitat
Publicitat