Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Gerard Martínez

Gerard Martínez

Director de SE7ACCENTS.

Opinió

Fart (de votar)

Subscric fil per randa el darrer article de l'amic Xesc Vidal. L'al·lot n'està fart dels polítics, dels mitjans de comunicació i dels qui només cerquen enfrontaments, grup dins del qual podríem incloure els dos anteriors. Segur que ningú no li ho discutiria, segur que hom li ho parafrasejaria. I és clar que no! I és clar que sí! Ara bé, si la recompensa a la mala fe dels polítics, de la premsa que els dona suport i de la resta de persones que viuen de polemitzar passa per fer-los confiança de nou, a uns i altres, a uns o altres, no podré subscriure el darrer article de l'amic Xesc, almenys no fil per randa. Perquè si n'està fart però no fa res per deixar-ne d'estar, segur que li ho discutiré, i segur que tampoc no li ho parafrasejaré.

Comparteixo amb ell que els polítics són la font de tots els nostres problemes, no a l'inrevés, que d'altra banda és el que n'hauríem d'esperar: solucions als conflictes que ens afecten. Se'n fumen dels seus votants, als quals menyspreen sistemàticament quan empren els vots per al seu interès personal i, també, quan no en fan ús, quan els llencen per la borda amb l'objectiu de convertir-los en paper mullat que, a posteriori, ens demanaran que assequem, ens exigiran que eixuguem, fins i tot amb amenaces, perquè no tornin els altres, uns altres que han fet el mateix amb els vots dels seus electors. I també se'n fumen dels seus propis companys, alguns dels quals es podreixen a la presó o a l'exili mentre ells juguen una escabrosa partida a un Monopoly en què sempre guanya la banca. I perdem nosaltres.

Combrego completament amb la seva opinió sobre els mitjans de comunicació, que corrompen i són corromputs amb la mateixa traïdora. Uns mitjans que, com els sindicats, han entregat la seva vara castigadora als qui havien de castigar a canvi d'un bri d'almoina enmig d'un festí de corbs amb ínfules de majestuosos galls dindi. I no són conscients que han venut la seva ànima al diable per unes poques engrunes que no saciarien ni el colom més escarransit. I, com ell, culpo la gent, fonamentalment la que tira la pedra i ja ni tan sols no amaga la mà. Deia una amiga que "el pitjor de Lleida són els lleidatans"... Sí, de la mateixa manera que el pitjor de qualsevol poble són els seus veïns, de qualsevol ciutat els seus ciutadans, i de qualsevol país els seus habitants. I el pitjor de qualsevol partit polític i del mitjà de comunicació que l'empara són tant els seus polítics i els seus comunicadors com els seus votants i els seus consumidors. Tots fan i fem possible que el món continuï girant, però en sentit contrari.

Per adreçar-ho, l'al·lot Xesc ens proposa anar a votar el 10 de novembre, tal com ja vam fer el 28 d'abril i tantes altres vegades. Tal com venim fent des que la majoria d'edat ens atorgava la potestat de votar, una potestat que, malauradament, no va intrínsecament lligada amb l'intel·lecte. Heus aquí, doncs, el punt en què diferim, i és que jo us proposo no anar a votar el 10 de novembre, al contrari del que vam fer el 28 d'abril i tantes altres vegades. Primer de tot, perquè aspiro a votar algú millor que jo, intel·lectualment i moralment, i en aquestes eleccions no es dona el cas. I, a més, perquè la complicitat pot resultar tan delictiva com el delicte en si, i jo no vull ser còmplice d'empobrir els els més pobres, de perjudicar els més perjudicats ni d'idiotitzar els més idiotes. De ben segur que per al Xesc, els qui faran com jo serem responsables del que passi a partir del 10 de novembre. Tal vegada, però prefereixo mil vegades ser-ne responsable que ser-ne culpable. Ara, mil i una.

Comentaris



 
Publicitat

Edi7orial

Del local al global

Publicitat
Publicitat