Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Xesc Vidal

Xesc Vidal

Mallorca, 1981. Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques. Professor en comunicació. Coordinador de màrqueting. Això és el que tenc, i el que faig, però no el que sóc, o el que vull ser. D'il·lusions es viu i la meva és escriure i si hi hagués molta sort, viure d'escriure. Utopia? Poder sí, però en el camí per aconseguir els objectius personals hi ha la gràcia de la vida.

Opinió

Fart

No sé vosaltres però jo n’estic ben fart. I estic fart de moltes coses, però sobretot estic fart de la política. Sí, estic fart de mentides. Fart d’haver d’aguantar incompetents. Fart de veure com els polítics s’enfronten entre ells sense donar respostes a les necessitats reals dels ciutadans. Fart de joc brut. Fart de votar per a què després tot acabi en paper banyat. Fart de manipulacions i estratègia per aconseguir apoderar-se del relat. Fart de disputes internes. Fart de falta de diàleg. Fart de corrupció. Fart dels polítics vells. Fart també dels polítics joves. Fart de que es gastin els nostres doblers en campanyes electorals. Fart dels antics partits. Fart dels nous partits, aquells que un dia ens varen fer creure que eren quelcom distint. Fart de veure com els polítics manipulen a la societat. Fart de partits que no entenen que ara ja no és cosa de dos, sinó de molts. Fart d’aquells que no saben seure en una taula de negociació. Fart d’hipòcrites amb escons de per vida. Fart d’haver de pagar sous i dietes a tots aquells que per no fer, no fan ni l’ou. Fart d’una panda de polítics que volen tornar al passat, a un passat en el qual ni ells mateixos hi sabrien viure. Fart de pantomimes, de comèdia i de rituals absurds. 

Però no només estic fart dels polítics. També, és clar, estic fart dels mitjans, aliats necessaris de la política. Sí, estic fart de la premsa, de la televisió, de la ràdio i dels mitjans digitals. Estic fart de manipulacions malintencionades. Fart d’estratègies malvades. Fart de noticies falses, tergiversades i partidistes. Fart de propaganda en vers de periodisme. Fart de pressions i complots. Fart de periodistes a sou de les grans empreses i a sou, també, dels partits polítics. Fart de la manca de professionalitat i objectivitat. Fart de veure com el codi ètic es perd, dia rere dia, per les clavegueres. Fart de tertúlies i “expertes” en tots els temes del món. Fart de muntatges que l’únic que cerquen és el conflicte i l’enfrontament. Fart de monopolis informatius. Fart, en definitiva, d’enganys i de mentides convertides en noticies. 
 
I si amb tot aquest vòmit de disgusts no basta per demostrar la meva disbauxa actual i generalitzada, també diré que començ a estar fart de la gent. Sí, estic fart de la gent que només cerca enfrontaments. Fart de la incomprensió cap al proïsme. Fart de les persones que no entenen ni volen entendre la diversa realitat que els envolta. Fart de la gent que només s’alimenta de mitjans tòxics. Fart de la gent que sent odi. Fart de la falta d’empatia. Fart de tots aquells que no respecten les idees dels altres. Fart dels opressors i dels dèspotes. Fart d’aquells que veient com la gent mor al mar, a prop de ca nostra, i no mou ni l’ànima. Fart de tots aquells que neguen el canvi climàtic. Fart dels homes masclistes que assetgen i violen i torturen i maten. Fart, en resum, de la gent que no sap viure en societat. 
 
Però tot i estar fart de moltes coses, el proper dia 10 de novembre aniré a votar. No sé a qui. Això fa anys que em passa. Cap partit ha aconseguit fer-me súbdit. Però encara que estigui fart de tot aniré a votar. I votaré per canviar les coses, per canviar de rumb, per intentar canviar aquest món que se’n va en orris. I si no passa res després de les eleccions, si tot torna a ser com és ara, em podré queixar de nou i podré seguir fart de tot, que en definitiva és l’única cosa que podem fer els pobres ciutadans. Està més que comprovat que ni les mobilitzacions, ni les pressions, ni les manifestacions, ni les opinions serveixen per a què els polítics de torn ens mirin i ens entenguin. Ells, déus que viuen a l’Olimp del poder, els costa tant mirar cap avall que per molt que cridem, per molt que ens alcem, no ens veuen o, simplement, ens ignoren. Per tant, votar és l’única forma de canviar les coses. Això sí, pensa que si has votat un partit que no ha fet res per canviar el món que ens envolta, l’única alternativa és votar-ne un altre. 

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Manifest

Publicitat
Publicitat