Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Maria Fauria

Maria Fauria

Almacelles, 1977. Economista. Aprenent i gaudint de la vida mentre dirigeixo amb il·lusió FAURIA ASSESSORS FISCALS. I, alhora, encantada de posar el meu granet de sorra al millor mitjà de comunicació de Lleida.

Opinió

Tot és mentida

No he estat mai massa fan d’en Risto Mejide, tot i que li reconec l’habilitat especial de generar controvèrsia en els espais que habita, de provocar polèmica en cadascun dels seus comentaris i, a la fi, de causar interès en la gent que el consumeix a través de la pantalla.

Ell té molt clar que en la diferència està l’èxit i que copiar i repetir models no és un producte a oferir, així que és constant en la troballa d’allò que sorprèn i que està en el focus del debat a cada moment.

Aquest passat dilluns presentava al programa Todo es mentira l’entrevista a Raül Romeva feta al centre penitenciari de Lledoners, envoltada de crítiques pel seu tractament i, en el fons, pel seu ser. Sol·licitada pel pres polític, Risto mostrava interès per descobrir al seu públic una realitat que, en boca seva, ningú abans li havia explicat. 

Desconec si aquestes ganes (aparentment sinceres) de donar veu a qui està patint les conseqüències del procés van lligades amb que el fet que el grup Mediaset presentava el mateix dilluns el diari digital NIUS (Nueva Información Útil y Sencilla). Tristament, penso que sí.

Sigui com sigui, a Risto se l’ha acusat de tot tan bon punt ha anunciat la reunió amb Romeva. Les xarxes socials embogien contra ell per una suposada concessió que li feia al Procés. Per no citar la miserable notícia d'El Mundo acusant-lo de saltar-se la fila i burlar els protocols d’entrada a la presó, article dantesc a l’alçada de la performance de José Yélamo (La Sexta) per la Diada de Catalunya. 

Però ell ho ha fet. Mejide ha fet una entrevista necessària. Com tantes que haurien d’haver fet els mitjans espanyols, cridats a donar informació als seus lectors i oïdors per oferir-los la possibilitat de crear opinió, pensar lliurement i poder ser crítics amb el conflicte català. Per a que alguns després ens venguin que entenen el significat de pluralitat.

Risto, t’ho agraeixo. De debò, voler escoltar a algú que viu empresonat per les seves idees, que repeteix fins la sacietat que val la pena acabar a la presó si és per defensar allò en el que creus, un home digne que té molt a explicar a molta gent desinformada. Encara que no fos desinteressadament, ha estat un gest que t’honora, personal y professionalment. Et respecto.

I a tu, Raül, força i endavant. Parafrasejant Albert Einsten, sabem que la vida és com anar en bicicleta, per a mantenir l'equilibri has de seguir pedalant. Doncs això. T’admiro.

Tota l’estima per aquells que inverteixen part de la seva vida en fer que les coses canviïn.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Del local al global

Publicitat
Publicitat