Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Elisenda Rosanas

Elisenda Rosanas

Barcelona, 1982. De petita ja deia que volia ser periodista, ara procuro fer-ho el millor que puc a l'ACN i al voltant, sobretot, de l'educació i la salut. Alhora, m'esforço a criar tres fills petits i no morir en l'intent, posant a prova això que està tan de moda: la conciliació familiar.

Opinió

Qüestió de necessitat

La setmana del 12 de setembre és, per gairebé tothom, la tornada a la rutina. A la força ho és si tens fills. Els dies abans intentes, sense sort –s'ha de reconèixer–, recuperar els hàbits d'àpats, d'horaris i fins i tot d'oci perquè l'inici de curs escolar sigui més fàcil i senzill per a tothom. També s'intenta recuperar el contacte amb les famílies de l'escola, sovint, a cop d'acudit. Els dies abans del 12 de setembre comencen a córrer a totes les xarxes, però en especial al fatídics grups de pares de WhatsApp, acudits sobre la necessitat imperiosa que arribi el primer dia d'escola, la felicitat extrema que portarà a les llars de cadascun de nosaltres i la decepció del cos de mestres que és proporcional a  l'alegria paternal de perdre de vista les criatures durant vuit hores, com a mínim. A priori, són acudits sense importància que a tots ens poden fer somriure poc o molt. A mi, el que més gràcia em fa és que quan qui llença l'acudit acaba justificant les ganes que arribi el dia 12 de setembre amb un ''és que ho necessiten''. Siguem realistes, ho necessites tu, com a pare, perquè ja no saps què més fer amb el nen 24 hores a casa. Ho necessites tu, com a mare, perquè fa un mes que ja no tens vacances i no saps a qui més encolomar-los. Ho necessites tu, com a treballador, perquè si tens la sort de tenir moltes vacances, t'has pogut adonar que intentar fer activitats amb els fills, siguin un, dos o tres, cansa indiscutiblement més que no pas anar a complir en una jornada laboral i trobar-te'ls dutxats a punt de sopar cada dia.

Sense ser psicòloga ni pedagoga, crec que ells, com a molt, poden necessitar el contacte amb els amics al seu dia a dia i, a nivell més global, continuar el procés d'aprenenatge del currículum educatiu pròpiament, però difícilment estaran cansats de fer vacances. Ho estaríem nosaltres? Si tens recursos per fer i desfer el que més et vingui de gust, estic segura que poc. Doncs els nens, encara menys. Si estan cansats d'estar a casa és perquè estan cansats de no poder divertir-se com quan fem vacances tots junts, cansats de veure com els pares fan malabars per quadrar agendes, i cansats d'adonar-se que ens fan una mica de nosa. Perquè en fan, sí. Però ells no en tenen pas la culpa, no ens equivoquem. Combinar-ho tot és tan complicat, que amb l'excusa de les seves necessitats, acabem preferint el dia a dia rutinari i l'estrès d'anar i fer-los anar amunt i avall, a la felicitat que generen les vacances d'estiu. 

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Del local al global

Publicitat
Publicitat