Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Laura Sànchez

Laura Sànchez

Observo el món a través de la fotografia, el visc a través del teatre i el somio a través de la literatura.

Opinió

Catalunya aixeca el teló

I es pensaven que aquest any no rebrien crítiques... La XVIII gala “Catalunya aixeca el teló”, que es fa fer al Gran Teatre del Liceu el dilluns passat i es va retransmetre a TV3 el dimarts, torna a estar, un any més, al punt de mira. 

La gala està organitzada per l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA), juntament amb l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC). L’edició d’enguany està creada i dirigida per Nico & Sunset i presentada per l'actriu  Nonna Cardoner.

La gala té varies finalitats. En els seus orígens, era un acte per donar a conèixer un tastet de la gran diversitat d’espectacles programats per a la propera temporada. Era un petit aparador amb la intenció d’informar sobre tots els camps que engloben les arts escèniques, a més del teatre. Aquest objectiu cada vagada és menys present, fins al punt que ja sols es parla de quatre o cinc espectacles, als quals, precisament, no els cal difusió ja que són els més coneguts. 

Una altra finalitat és donar els Premis Catalunya de Teatre. Tot i ser la segona edició d’aquests reconeixements, ja s’han reduït de 5 guardons a 3. Els premiats han estat: el Tricicle per la seva “trajectòria artística”, la Sala Beckett per “la programació destacada, coherent i innovadora i pel suport a l’autoria catalana” i, finalment, la companyia teatral La Calòrica pel seu “projecte artístic singular i la innovació constant”. 

Aquest acte també s’utilitza com a altaveu de protesta social. Altres anys s’ha denunciat el masclisme o les agressions sexuals al sector teatral o audiovisual, l’IVA cultural, la centralitat cultural a la capital catalana, les dificultats laborals dels artistes, entre d’altres. També s’ha reivindicat la importància del personal tècnic vinculat al teatre, la necessitat de fer més difusió de les arts escèniques que no tenen tant ressò com ara el teatre familiar i infantil, etc. 

En aquesta edició, un grup de nens i nenes, seguint un guió escrit pels organitzadors de la gala, van reclamar un teatre familiar com el dels adults amb els mateixos nivells de qualitat i professionalitat; van criticar amb to irònic l’ús excessiu de materials com el paper pinotxo o el paper maixé (difícilment utilitzats en el teatre d’adults) per fer les obres que anaven adreçades als infants; van demanar als actors de teatre infantil que no surtin la nit abans de festa, i van exigir un teatre més d’entreteniment, sense lliçons ni bronques. 

Just quan va acabar la retransmissió, moltes companyies de teatre familiar van penjar comunicats a les xarxes socials manifestant indignació cap al discurs ofensiu, que es va fer a la gala, sobre aquest tipus de teatre i sobre els professionals que s’hi dediquen. Com a espectadora de teatre familiar puc afirmar que hi ha un nivell molt alt en la qualitat dels espectacles que realitzen les companyies, amb grans professionals al capdavant, que treballen amb un compromís d’exigència tan o més alt que en el teatre per a adults. Per tant, des d’aquí també vull expressar el meu enuig per com es va dur a terme el que havia de ser una crida per atreure el públic familiar al teatre. 

Per tancar aquesta polèmica, vull donar la meva enhorabona a les companyies de teatre familiar i infantil per la feina que porteu a terme.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fruita amb injustícia social

Publicitat
Publicitat