Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Imma González

Imma González

Lleida, 1989. Aprenent de fotografia i de producció audiovisual. Amant de Miles Kane, en somnis. Amb cor de groupie rockera dels anys setanta.

Opinió

De nazisme i flirtejos fallits

Diuen que Leni Riefenstahl no va ser excesivament seguidora de la ideologia nazi però que, igualment, va passar mitja vida demanant perdó i justificant els seus actes. 

Malgrat això, la seva proximitat al Führer no ha interferit gairebé mai en els elogis per part dels professionals cinematogràfics, la crítica o els simples aficionats, que consideren, amb raó, que Riefenstahl va inventar una nova manera de fer cine i que la gran majoria de les seves pel·lícules són, indiscutiblement, obres d'art. Des de la nostra perspectiva actual, sembla prou lògic, i esdevé gairebé impensable pensar, per exemple, que a la directora d'El triomf de la voluntat no se li atribuïssin aquests mèrits pel mer fet d'haver estat de part del que, amb el temps, va resultar ser el bàndol dolent de la història. Demostrem, doncs, que en determinades ocasions som capaços de diferenciar entre la ideologia o els actes d'una persona i la seva obra. 

És per això que em sembla curiós que, en l'actualitat, hi hagi determinats grups de persones que no considerin possible fer aquestes diferenciacions. És un tema delicat, en soc conscient, i de vegades jo mateixa em trobo davant certes disjuntives en què m'és completament impossible prendre una decisió. És moral gaudir escoltant les cançons de Michael Jackson després de confirmar la seva pederàstia? Personalment penso que sí, que com en el cas de Riefenstahl es pot diferenciar una cosa d'una altra sense caure en la immoralitat. Però he conegut casos, d'espectacles per exemple, que han pres la decisió de deixar d'utilitzar les seves cançons després que tot això sortís a la llum. Em converteix això a mi en una persona amb una moralitat més dubtosa? On es troba la línia? És natural que algú adori avui la interpretació de Kevin Spacey a House of Cards i que demà ja no vulgui parlar del tema? Personalment, em sembla fins i tot arrogant que Netflix, la productora de la sèrie, decidís cancel·lar-la després que sortís a la llum la denúncia del jove de qui presumptament va abusar Kevin Spacey. I dic presumptament perquè, en llegir la descripció dels fets, la situació es redueix a un intent de "ligoteo" fallit per part d'Spacey.

De vegades em sembla que hem perdut una mica el nord i que, quan fem ressò d'aquestes denúncies, estúpides en molts casos (recordem el cas de James Franco o del cantant del grup Izal, acusat d'intentar lligar amb noies aprofitant la seva posició), només ens fan que mal. Perquè hem arribat a un punt en què se li està donant la mateixa importància a una violació que a un intent de flirteig fallit en un bar.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Del local al global

Publicitat
Publicitat