Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

David Farré

David Farré

Lleida, 1980. De moment només havia escrit per després poder cantar-ho. La necessitat de canvi i les ganes de conéixer-me cada cop més m'han portat fins aquí. Ma germana un cop em va dir: "Vigila, perquè no a tothom li interessa el que tu pensis".

Opinió

Estrats

Avui això va de reivindicació. No sé si ho sabeu -de fet, tampoc tindríeu per què saber-ho-: soc músic i tinc una banda de rock'n'roll amb la qual toquem i cantem els nostres temes des de ja fa uns quants anys. Com nosaltres, a les terres de Lleida en som uns quants i unes quantes.

Ja em suposo que des de fora de Ponent, tot el que se’ns suposa musicalment parlant no dista gaire del ritme pseudocountry i carrincló que ens brindava Lo Cartanyà a la televisió pública catalana, adoctrinadora en massa segons alguns. Doncs res més lluny de la realitat. A les nostres terres tenim una salut musical que no ens la mereixem. Dic que no ens la mereixem amb tota la conciència del món, i és que, pel motiu que sigui, la gran majoria de públic es deixa enlluernar només i unicament per la música de sempre, la que coneix perquè l’ha sentit tota la vida, perquè segurament ha crescut amb ella, i així ha sigut i serà. I es molt lícit, però tan lícit com dinar cada dia macarrons amb formatge, anar amb bici sempre pel mateix camí o simplement tenir sempre el mateix discurs de sobretaula i amortitzar-lo cada cop que quedem amb els amics. Culturalment parlant, aquesta no deixa de ser una opció vàlida i jo no soc ningú per posar-la en qüestió, però per desgràcia així no s’avança, i referint-nos al tema que us comento, lo pitjor és que així no ens treurem mai l’etiqueta del lleidatà graciós, bufó a la vista de qualsevol que no sigui d’aquí. I això ho dic perque m’hi he trobat moltes vegades: “De Lleida sou? Ostres, no ho hagués dit mai” (mirant-nos com si fóssim monos tocant la guitarra). La cultura, penso jo, es comença a defensar desde l’arrel i s’expandeix gràcies al boca a boca, a la fermesa d’una idea, a les ganes de descobrir...

Només miro de dir-vos com bonament puc que estaria bé que, de tant en tant, ens plantegéssim donar-nos l’oportunitat de gaudir d’altres experiències musicals o artístiques en general. Que mai se sap lo que ens pot agradar, que fins i tot una banda de Lleida o un cantautor de Ponent ens pot fer caure la llagrimeta. Qui sap! Només es qüestió de provar-ho, no?

Aprofito per dir-vos que aquesta setmana s’ha estrenat ESTRATS, una producció de quilòmetre 0 on descubrireu vint bandes lleidatanes de música pròpia i que de ben segur us sorprendran. Com que els amics de 7accentses trobaven a la presentació del projecte, no tinc cap dubte que trobareu la notícia dins del seu diari digital.

Salut i música!

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fem escola

Se7opinions

Publicitat
Publicitat