Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Gabriel Pena

Gabriel Pena

Poeta i escriptor nascut a Seròs a finals de la primavera del 1980. Passa la seva infància en un entorn rural, entre el regadiu i el secà. S'especialitza en estratègia de la marca i la comunicació i actualment viatja pel món per descobrir altres maneres d'entendre la vida.

Opinió

Santons al carrer Cavallers. Carrinclons a Rishikesh

Antonio Salazar deia que mentre a les Terres de Lleida un carrincló és una persona alegre, a la resta del país el mateix mot fa referència a algú passat de moda. Salazar, referent del poble gitano a Catalunya, va morir el 13 de gener de l’any 2018, quan es complien mil anys de la migració dels seus avantpassats. Els darrers estudis conclouen que els parents de Salazar eren del nord de l’Índia -i no pas egipcis, com es creia en un principi, cosa que va donar peu a les denominacions gitano (egiptano) i gypsy (de l’anglès)-. Els roms originals eren pobles assentats a la llera del Ganges, territori que va ser ocupat per un sultà de l’època i que va originar l’èxode que els va dur fins a Europa. En bona part es tractava d’artistes, artesans i, probablement, arruixats que havien desenvolupat graus de civilització notables en aspectes com la democràcia, la tolerància, els drets humans, el pacifisme i, fins i tot, l’ecumenisme; qui sap si van ser ells, també, els que van gestar la llavor del carrinclonisme.

És factible fer volar coloms i imaginar punts de trobada entre les comunitats de la vora del Ganges i el llegat del folklore lleidatà: persones senzilles que defugen preocupacions, amb oficis pintorescos que els aporten els quartos per anar fent sense presses. Endevino que aquesta devia ser la Lleida del Beethoven, lo Marquès de Pota i’l Parrano, una espècie de projecció simpàtica del santó hindú que viu i deixa viure. Perquè, al cap i a la fi, a l’hora d’atrapar la il·luminació, cadascú fa drecera a la seua manera. Els uns portant una vida abstèmia, allunyats del desig, sota parracs que muden. Els altres fent via carrer Cavallers amunt, carrer Cavallers avall; no el d’ara, el de quan era un carrer encara més marginal, on la salsa es feia poble, i el poble es feia ciutat.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fruita amb injustícia social

Se7opinions

Publicitat
Publicitat