Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Noèlia Díaz

Noèlia Díaz

Alcarràs, 1977. Crec en les persones, això m'ha portat a ser mare, infermera i, abans, regidora. Aposto per l'amistat, de vegades perdo però quan guanyo soc la dona més rica del món.

Opinió

Retrobament de la poesia

Un dels millors records del batxillerat és la lectura de poesia a les classes de literatura. Mai m’havia interessat, i la veritat és mai més n’he tornat a llegir, a banda de la Glòria Fuertes o Joana Raspall, a les meves filles, i no per desagradar-me, sinó més aviat per mandra. 

En aquelles classes en què es diseccionava cada vers buscant els sentiment que l’autor hi posava, feien que aquelles paraules adquirissin un nou sentit, una tercera dimensió que sobre el paper no s’hi endevinava. Darrera de cada poema hi trobava una nova manera de veure la vida de l’escriptor i, per què no dir-ho, de la meva pròpia.

Les xarxes són un sac sense fons ni ordre on tot hi té cabuda, xafarderies, fake news, anuncis venent bombolles de sabó amb aire beneït per Santa Llúcia.... però també hi pots trobar petits tresors. Racons on algú hi aboca els seus pensaments i sentiments en forma de música, opinions “set cops accentuades” o versos trets d’algun lloc molt íntim que, per fer-se públics, no deixen de tenir el valor d’haver sortit de l’indret on neixen les emocions.

Aquestes línies tornen a despertar en mi la curiositat per la persona que hi ha darrera, pel seu món interior i pel que l’envolta. En la visió de la realitat per uns ulls que no són els meus i per un cor que l’interpreta en un altre pentagrama. La poesia és el gènere literari que més mostra la diversitat de les persones que, per molt estar connectades, sempre gaudiran de l’heterogeneïtat humana.

La poesia està devaluada en un món on una imatge val més que mil paraules però un vers pot despertar mil imatges diferents en cada ment.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Manifest

Publicitat
Publicitat