Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Montse Bertran

Montse Bertran

Compromesa amb el treball social i el teixit associatiu lleidatà. Escriure el que penso m'ajuda a entendre la vida i compartir-ho m'ensenya a deconstruir velles creences per construir-ne de noves.

Opinió

Un altre treball social és possible

Fa poc em vaig trobar la Rosa. A la Rosa li van diagnosticar un càncer, treballava en el sector agrícola i després del tractament ja no podia continuar treballant. Es va quedar sense ingressos i va acudir a l'entitat on treballava amb l'objectiu de trobar una altra feina. Recordo el primer dia que em va venir a veure, molt avergonyida perquè mai havia acudit a un servei social, desorientada i amb l'autoestima molt baixa, em repetia que necessitava treballar perquè a casa no els arribaven els diners per viure dignament. A poc a poc, a base de converses, d'acompanyar, d'establir un vincle de confiança, em va confessar que la seva il·lusió sempre havia estat treballar com a recepcionista però no tenia cap formació. Després d'una bona temporada formant-se, fa vuit anys que treballa de recepcionista a la mateixa empresa. Aquesta només és una de les moltes històries que he viscut tots els anys que he treballat com a professional del treball social, històries de vida protagonitzades per persones amb situació de vulnerabilitat que no només acudeixen a un servei social a la recerca de diners, tots necessitem que en moments de dificultats ens reconeguin, ens valorin i ens escoltin, però en els darrers anys aquesta manera de treballar s'està perdent. Ja fa temps que em pregunto: on queda la nostra essència com a professionals del treball social?

M'entristeix veure com els serveis socials en general i el treball social en particular s'utilitzen com a moneda de rèdit polític, mentre creix una ideologia d'ultra dreta amb el seu discurs d'odi, de xenofòbia, racisme i masclisme. Tinc la sensació que estem començant a normalitzar els atemptats contra els drets humans perquè són el nostre pa de cada dia. Ja fa temps que els treballadors i treballadores socials anem denunciant que davant d'aquesta situació de crisi, la complexitat social és cada cop més gran i comptem amb un sistema de serveis socials amb grans mancances que intentem suplir amb molt esforç i implicació per part de molts professionals. L'essència del treball social ha anat perdent força, queda desdibuixada en el mapa de serveis socials, convertint-nos en mers buròcrates, gestors de prestacions, majoritàriament econòmiques, amarant-nos de lleis, ordres i convocatòries i, encara ara, lluitant contra l'epidèmia de la caritat i per acabar amb el discurs generalitzat que tot allò que és de primera necessitat, com un habitatge, menjar o vestir, provinguin de la caritat dels altres. NO, això no és treball social. La figura de treballador social la podem trobar en àmbits molt diversos, i en tots ells els professionals ens esforcem per crear un vincle de confiança amb les persones que atenem per acompanyar-les i ajudar-les a fer que puguin identificar les seves capacitats i sortir reforçats dels moments difícils en què estan immersos.

Malgrat tot, de les crisis en sorgeixen les millors oportunitats i, tímidament, van mostrant-se professionals del treball social que, de manera individual o col·lectiva, estem decidits a desenvolupar accions de millora. A Lleida, per exemple, hi ha la plataforma Àgora de Treball Social, on un grup de professionals, hem decidit prendre la iniciativa i difondre la tasca que s'està realitzant al nostre territori. Així, malgrat aquest panorama de confusió i crispació, volem construir un relat de la nostra professió engrescador perquè, com la Rosa, tots podem necessitar suports al llarg de la nostra vida. Volem retornar el treball social a les persones, sempre amb el convenciment que un altre treball social és possible.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Manifest

Publicitat
Publicitat