Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Gerard Martínez

Gerard Martínez

Director de SE7ACCENTS.

Opinió

No sense el meu orinal

La psicòloga Linda L. Davidoff afirma que als 8 mesos el bebè comença a sentir por. La il·lusió de realitat idíl·lica es dilueix, ja no som tan invencibles com ens pensàvem i se’ns desperta la consciència de fragilitat. Temem l’obscuritat, que reapareix cada dia després de la llum. Però la por ens fa sentir vius, ens consciencia sobre tot el que podem perdre: els pares, la seguretat del que és visible, la vida... La por, en definitiva, és allò que mou el món.

Tenim por a la crisi econòmica, a quedar-nos sense feina o a no trobar-ne, tanta por com abans ens provocava el terrorisme o la immigració. Però és justament aquesta sensació tan natural com primitiva allò que ens fa sortir al carrer, manifestar-nos, lluitar, córrer, expressar-nos lliurament, superar-nos a nosaltres mateixos...

El món canvia, evoluciona pas a pas, la qual cosa esdevindria una utopia si no tinguéssim por, la por que ens humanitza i ens fa créixer com a persones. Quan quelcom ens espanta, correm, però només si no fugim, si afrontem els nostres dimonis, el sol tornarà a lluir deixant la lluna a les fosques.

Tots tenim por. Quan vam deixar de canviar-nos de vorera cada vegada que ens creuàvem amb un àrab pel carrer, quan vam començar a mirar els terroristes cara a cara per fer-los saber que s’equivocaven o quan més de 2 milions de persones vam desafiar el Govern espanyol perquè els nostres veïns entenguessin la diferència entre llibertat i independència, el món va fer un pas endavant. Quan l’administració entengui que crear llocs de treballar és més rendible que inventar càrrecs de confiança, de ben segur que en farem un altre.

Jo també tinc por. Tinc por que aquest diari no funcioni, em fa pànic la mort, fins i tot pateixo cada vegada que he de d’abocar les meves miccions en un bany aliè, però això no m’impedeix anar a treballar cada dia, fer-me una analítica de sang quan toca o passejar pel carrer amb una orinal per possibles indisposicions urinàries.

Quan el món és fosc, necessitem enfrontar-nos a les nostres pors més atàviques, sortir al carrer i comprovar que la realitat, per molt horrible que resulti, és al mateix lloc on l’havíem deixat. Encara que no sigui tan meravellosa com quan érem bebès...

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Les nostres arrels

Publicitat
Publicitat