Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Xesc Vidal

Xesc Vidal

Mallorca, 1981. Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques. Professor en comunicació. Coordinador de màrqueting. Això és el que tenc, i el que faig, però no el que sóc, o el que vull ser. D'il·lusions es viu i la meva és escriure i si hi hagués molta sort, viure d'escriure. Utopia? Poder sí, però en el camí per aconseguir els objectius personals hi ha la gràcia de la vida.

Opinió

Un estiu normal

Ha començat un estiu calorós i la gent, acalorada, fa el que sigui per mantenir-se ben fresquet. Alguns utilitzen els aires condicionats o els ventiladors, d’altres es remullen el cul dins la banyera amb aigua fresca i els més sortats, privilegiats arrambats a les costes, gaudeixen de la mar com a bàlsam per fer pair aquests dies de basca. 

Tot això sembla un inici d’estiu normal, com molts estius a les costes d’Europa, però hi ha un fet que a molts se’ls passa per alt mentre es banyen en aquest preciós Mediterrani que compartim amb tantes cultures que l’envolten. Aquest any, les aigües del Mare Nostrum, de la Mar Blanca, del mar entre terres, està tenyit de sang. Sang de tots aquells que cerquen una vida millor a l’altra riba. Sang de pobres refugiats que fugen de les guerres, de la por, de la mort, de la pobresa, de la infausta vida que els assetja a les seves terres natals. Sang que indirectament l’està vessant Europa amb la seva inactivitat, i amb la seva manca d’humanitat.

Evidentment, de morts sempre n’hi ha quan les crisis humanitàries afloren. Però el cas actual ens mostra la idiosincràsia d’una Europa que maquilla la seva bandera amb odes a la llibertat i a la solidaritat, mentre amb l’altre cara de la bandera delimita l’acció de les ONG que treballen per rescatar la gent que mor ofegada. Sí, Europa va prohibir el rescat de naufragis de migrants passant-se pel “forro” el dret marítim humanitari que obliga a auxiliar qualsevol embarcació que tingui problemes. És més, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha desestimat prendre mesures al respecte mentre els qui volen ajudar, com les ONG Sea Watch o Open Arms, són perseguides com si fossin grups criminals. 

Fa poc va ser detinguda la capitana del Sea Watch 3, Carola Rackete, després de desembarcar a Lampedusa 40 migrants rescatats en alta mar. I Oscar Camps, líder d’Open Arms, cansat d’esperar a port, ha decidit contradir les normes i les lleis indignes i injustes i ha salpat de nou per salvar vides al Mediterrani. I per aquest fet, el de salvar vides humanes en perill, s’exposa a multes que poden arribar al milió d’euros o fins i tot, com la capitana Rackete, es pot enfrontar a la presó. 

Però això és Europa. Ni més ni menys que un monstre que només lluita per diners, per poder, per prestigi internacional i per fer-se cada vegada més fort front els seus adversaris econòmics. Estem en un procés de putrefacció general, seguint les passes dels EEUU, on també persegueixen amb penes de presó aquells que socorren els migrants afamats o a punt de defallir prop de la frontera. Ajudar al proïsme ara és delicte. Aquesta és la petjada que deixa occident en la consciència de la seva gent. Aquesta és l’Europa del segle XXI. Aquesta és l’Europa de la vergonya. L’Europa que paga altres països per a què aturin els migrants. L’Europa que mira cap a un altre costat mentre prop de les seves costes la gent perd la vida. Si fos un creuer carregat de turistes bé que correrien els serveis de salvament marítim, ara bé, no són turistes, no són creueristes, simplement són gent que vol començar una nova vida lluny de la mort, però la mort, malauradament, la troben en aquest mar que s’interposa entre les seves desgràcies i les seves il·lusions. Un mar que s’ha convertit, per culpa d’una Europa corrupta i deshumanitzada, en una fossa comuna. 

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Manifest

Publicitat
Publicitat