Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Xavier Porta

Xavier Porta

Lleida, 1952. Jubilat en exercici. Ex de moltes coses: exconsultor de recursos humans, excorredor d’assegurances, exmilitant de partit polític, ex..., i en camí de ser ex de mi mateix. Pare actiu d’una parella d’adults. Inquiet, crític, sensible...

Opinió

El control horari laboral

El passat mes de maig es varen complir 100 anys de la implantació de la jornada laboral de vuit hores. Es va iniciar per una vaga de La Canadenca per l’acomiadament de vuit treballadors, i va passar a una vaga general de gairebé dos mesos fins que el govern es va veure obligat a establir per llei la limitació de l’horari laboral. Curiosament, l’Estat espanyol va ser el primer dels europeus a fixar una jornada de vuit hores en tots els sectors. O sigui, que l’any 1919 es va prendre una mesura històrica mitjançant la qual, per fi, s’establia un control de les hores treballades a qualsevol empresa. Aquesta, per a mi, juntament amb la implantació del salari mínim interprofessionalés una mesura, com dic, històrica, una fita, cadascuna, amb la intenció de controlar la gestió laboral de treballadors i empreses, malgrat que sempre hi hagi alguna poma podrida dins del sistema que se les empesca per a fer trampa; però, en general, són mesures, com s’ha demostrat, molt vàlides per a regular el mercat laboral.

Aquest mes el govern ens ha sorprès amb una llei segons la qual totes les empreses, més ben dit tots els centres de treball, han de tenir un rellotge on fitxar l’hora d’entrada i de sortida dels treballadors. Una cosa habitual des de fa temps en l’administració i grans empreses, així com d’altres que voluntàriament o bé per conveni han instaurat aquesta mena de control. Les empreses hauran d’arxivar durant el temps que diu la llei els registres, principalment per a poder-los exhibir quan la inspecció els ho demani. 

Com dic, les grans administracions com les grans empreses ja disposen des de fa temps d’aquesta mena de control horari. ¿Algú s’imagina com es podria dur a terme un control horari en empreses com SEAT, Roca, Nissan, Aigües de Barcelona, Taurus, Prefabricats Pujol, la Corporació Agropecuària de Guissona o bé la Diputació o l’Ajuntament de Lleida, per posar algun exemple? El cas és que a partir de l’aprovació d’aquesta llei, qualsevol taller, magatzem, despatx o cafeteria hauran de disposar d’aquest sistema de control.  

Aquesta mesura, com totes, suposa avantatges i inconvenients, tant per a la part empresarial com per a la laboral. A l’empresari que té un nombre reduït de treballadors i que està acostumat a fer les coses bé –com hem de suposar, la majoria– li pot representar un destorb; però ja se sap que sempre paguen justos per pecadors. Perquè també sabem que hi ha algunes empreses –hem de suposar que poques– que abusen dels treballadors contractats, quedant aquests en franc desavantatge o indefensió si vol reclamar hores treballades no remunerades, hores extraordinàries pagades com a hores de jornada... Segurament, en aquest sentit, qui més hi sortirà guanyant serà el/a treballador/a, tret dels que també han aprofitat el descontrol per a fer-se amb un sobresouet.

Aquesta nova mesura, que dit sigui de passada ve arran d’una directiva europea –Espanya ha deixat de ser un estat capdavanter com era fa 100 anys–, tindrà repercussió en les bases de cotització i les prestacions. Tanmateix, estarem d’acord que no es pot deixar d’implementar una norma pels serrells. Hi ha certs inconvenients que venen amb el pack. En aquest sentit, deixeu-me dir que els empresaris que es queixen, normalment són els que prefereixen que no hi hagi cap mena de control –a río revuelto.... I com ja he dit també sabem d’empresaris espavilats que han estat fent la viu-viu en aquest tema, mentre rebien copets a l’esquena de col·legues seus pel llestos que eren, així com el silenci de moltes cambres de comerç, patronals, etc. que, en lloc de censurar l’infractor/a i intentar posar una mica d’ordre i de fer una crida a la responsabilitat, han estat mirant cap a un altre costat.  

Finalment, comentar els que d’una manera irresponsable han intentat criticar la nova llei a partir de plantejaments suposadament ideològics. Casado va protestar dient que representa un perjudici pels treballadors (afedelisto!), així com d’altres elements representatius de la dreta. Personalment, m’ha cridat l’atenció –ja sabem que Casado, Rivera, etc. són venedors de fira– algun comentarista que s’ha permès qüestionar la mesura per considerar que el control horari no és una mesura d’esquerres. Em refereixo concretament a l’articledel senyor Albert Pla al diari ARAdel dia 19 del mes actual i que, entre d’altres perles, afirma que això de controlar l’horari és humiliant i antimodern (sic!), per al treballador, és clar. Afirmar que un empresari intel·ligent sap que el treballador més productiu no és el que se sent fiscalitzat i tem el càstig (...) és manipular intencionadament la informació, doncs qui serà fiscalitzat per si la plantilla compleix l’horari establert i és retribuïda com cal és –o hauria de ser– l’empresari, no pas el treballador. Tampoc no vull allargar-me massa comentant aquest o d’altres articles; el tema és estar amb els ulls oberts per a què no ens passin bou per bèstia grossa. 

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Manifest

Publicitat
Publicitat