Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Elisenda Rosanas

Elisenda Rosanas

Barcelona, 1982. De petita ja deia que volia ser periodista, ara procuro fer-ho el millor que puc a l'ACN i al voltant, sobretot, de l'educació i la salut. Alhora, m'esforço a criar tres fills petits i no morir en l'intent, posant a prova això que està tan de moda: la conciliació familiar.

Opinió

Em pica el cap!

No sé com ens ho fem però sempre que els localitzem és tard. Passades les 9, l'hora en què tots ja haurien de començar a tancar els ulls. En canvi, una cosa minúscula que costa de veure i identificar ens destarota i ens obliga a activar-nos, posar productes pudents, rentar caps i passar la meravellosa llemenera, que és el malson de qualsevol persona. I llavors penses: per què un altre cop, per què a nosaltres, per què ara? 



És un misteri com al 2019 els polls encara existeixen. De veritat. S'ha pogut fer front a un munt de malalties, s'han descobert vacunes, s'han trobat tractaments miraculosos per infeccions complicades, però... no s'han pogut erradicar els polls! És gairebé incomprensible i em fa dubtar que l'elevat cost d'algunes solucions farmacèutiques hi pugui tenir a veure, però el que més em sorprèn és com arriben al cap dels meus fills, si a l'escola ningú no en té. 

Jo no me n'amago. Faig el típic missatge al grup de pares avisant que revisin caps, que hi ha polls. No és una mesura altruista i solidària, eh? Senzillament, m'agradaria que l'endemà, ja que he estat força hores traient exemplars meravellosos, no m'hi hagi de tornar a posar amb éssers vius, altra vegada. I és que m'ha passat, també! Cap net i polit rastrejat a fons que després de vuit hores en una aula torna amb algun individu ben viu i alimentat...

He de reconèixer que, en el meu entorn, no soc l'única que pren aquesta decisió de fer-ho públic. I me n'alegro. El cangueli que t'agafa quan un pare envia el missatge de ''reviseu caps'' només el compensa l'alegria d'haver-te'n salvat. I si no has tingut sort, penses que com més aviat, menys ous. Qui no es consola és perquè no vol. Perquè almenys no et sents tan sol davant d'una infestació que t'amarga la setmana (o les setmanes, perquè no saps mai quan pots cantar victòria). Però si que és veritat que quan obres el meló en converses banals de parc, acaben sortint focus a tots els caps de la classe. Sempre són molt puntuals, molt escassos i no valia la pena avisar... Ahà!

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fruita amb injustícia social

Publicitat
Publicitat