Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Anna Costa

Anna Costa

Emprenedora a Cromm perruqueria. Capturo moments a @annacos74 i crec en els els valors de @slowshoplleida. M'agrada crear imatge, la política, escriure i llegir, i no tot  a part iguals. I per aquí un tast del que penso, sento i observo.

Opinió

Vertigen

Les pedres simulen rajoles. Fortes, fredes i extremadament netes. Els carrers són estrets, blancs i plens d’escales que pugen i baixen. Amaguen vides d’escriptors, amants i bohemis de la cultureta. Es respira art i el bon gurmet gaudeix a cada cantonada entremig d’acurades tauletes decorades amb un bon vi. El sol pica, però la tramuntana no el deixa lluir. La mar segueix el seu moviment, suau i sensual d’un primer de juny.

I allà a l’horitzó on no arriba la mirada, ella respira, somriu i recorda sensacions no tan llunyanes. Recorda que sentia quan tenia vertigen. Quan el cor li anava a mil i la serenor l’adreçava. Quan semblava que les paraules no li sortirien i el món veuria el seu fi.

Recordava que hi ha moments i situacions que eren com tirar-se al buit. Duraven segons, de vegades hores, i inclús algun dia. Però se n'anaven. Era la por sense fonament que l’aturava davant el dubte, el repte i les il·lusions. I recordava com se la feia seva, com la conqueria i la por marxava i el vertigen desapareixia. I va despertar i es va adonar que tot plegat era una sort. La sort de sentir, de saber gestionar les emocions i reconèixer-les. De posar-li nom. Ningú la va ensenyar a viure, la vida la va anar adreçant cautelosament i li va fer de mestra.

I amb el silenci i els seus pensars caigué la nit i tacons en mà caminava descalça pels carrerons de pedres que li feien de camí. Sentia la fredor de la nit mentre comptava les passes. I va deixar rere seu les petjades que dolçament li modificaven el destí.

Va fer-se petita en veure el llit. Un llit gran, amb uns llençols suaus que li recordaven aquella olor a net tan de casa. I el coixí li tanca els ulls, s’abraçà i va notar la llibertat. L’anhelada llibertat, la de ser qui tria el seu destí.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Admirat Josep

Se7opinions

Publicitat
Publicitat