Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Gabriel Pena

Gabriel Pena

Poeta i escriptor nascut a Seròs a finals de la primavera del 1980. Passa la seva infància en un entorn rural, entre el regadiu i el secà. S'especialitza en estratègia de la marca i la comunicació i actualment viatja pel món per descobrir altres maneres d'entendre la vida.

Opinió

La impuntualitat dels capellans filipins i del tren de Menàrguens

Gregorio Aglipay va ser un advocat i jornaler filipí que va patir la brutalitat dels latifundistes. Juntament amb Cuba, les Filipines abastien l’imperi espanyol de tabac i sucre. Aglipay i altres companys, cansats dels abusos, l’any 1896 es van organitzar en guerrilla per liderar la revolució d’alliberament, encara que, una vegada emancipats del domini espanyol, van empalmar amb la guerra contra els nord-americans. Aglipay va ser nomenat sacerdot militar i va fundar una Església catòlica pròpia, l’Església filipina independent, que aviat va ser excomunicada a conseqüència de la militància revolucionària i potser també degut a la impuntualitat, una fatal característica dels seus capellans i feligresos.

Coincidint amb l’alliberament de les Filipines i el consegüent dèficit en l’abastiment de sucre, l’empresari Manuel Bertrand va promoure la instal·lació d’una planta sucrera a Menàrguens, en què la remolatxa era la matèria primera. La proximitat de les extensions fèrtils del Pla d’Urgell, excel·lents per al conreu de l’hortalissa, i l’aigua abundant de la zona del Segre van ser els punts forts de la població del Segrià. Per contra, la fàbrica requeria la construcció d’una via fèrria que la unís a Mollerussa com a centre logístic. 

De les dues fàbriques de sucre catalanes, la de Menàrguens va ser la més rellevant. Va suposar un revulsiu econòmic per al territori -donava feina a desenes de famílies- i va mantenir l’activitat gairebé cinquanta anys. El trenc petit, tal com es coneixia el ferrocarril que unia Menàrguens i Mollerussa -passant per Térmens, Bellvís i el Palau d’Anglesola-, també va créixer i va cobrir el transport de passatgers fins a principis del 1924. Però l’entrada en funcionament del tram ferroviari entre Lleida i Balaguer, sumat a les reiterades queixes dels usuaris per la impuntualitat del servei, van posar fi a la curta vida del carrilet. 

La puntualitat, aquí i a les Filipines, val el mateix en virtut. El preu de saltar-se-la, en canvi, no és el mateix: és directament proporcional al valor de la divisa.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Del local al global

Publicitat
Publicitat