Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Eduard Ribera

Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la meva carrera he recollit diversos premis. He publicat La casa per la finestra (1988), El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d’estil (2011), La vida assistida (2012) i De memòria (2016). He difós guions de ràdio (Les vacances de l’avi Sinofós, COM Ràdio 1998), de còmic (La muntanya és font de vida, Generalitat de Catalunya 2002) i de televisió (Gags inanimats, Lleida TV 2008) així com articles en revistes analògiques i mitjans digitals. Des de 2005 mantinc el blog literari L’Escriptori on publico textos d’actualitat i de ficció.

Opinió

El llop i la guatlla

La guatlla covava la seva posta enmig d’un camp de blat quan va sentir un soroll que la va inquietar i la va posar en guàrdia. Entre les espigues, apuntà el morro un llop jove i musculat. Lluny d’acovardir-se, la guatlla es va plantar tota decidida. 

«A què devem l’honor de la teva visita, benvolgut llop?», li demanà. El llop estava amoïnat perquè havia perdut el rastre d’un cabirol. «Has vist una daina atemorida corrent per aquests topants?». La guatlla, calculant la potencialitat d’aquell enemic poderós i inesperat, es va permetre dubtar un moment. «Si li dic que sí i li indico una direcció qualsevol, pot ser que marxi i em deixi tranquil·la; però també pot ser que sospiti que me’l vull treure de sobre fàcilment i s’enfadi. Si, per contra, li dic que no, pot ser que s’enfadi igualment i se’m cruspeixi la covada; o, tal vegada, ens deixi tranquils i marxi tot seguit a la recerca de la seva presa perduda...».

Aleshores, per sortir d’aquell mal pas, va parlar sense donar-hi més tombs, mirant els ulls del llop fixament. «Et podria dir que sí però les guatlles no tenim per costum mentir. Si em promets que no tocaràs cap ou, puc fer una ullada des del cel, a veure si es veu algun moviment», s’oferí. El llop, sorprès agradablement pel suport aeri sobrevingut a la seva cacera, hi va estar més que d’acord. De seguida, la guatlla va enlairar-se i va planar uns centenars de metres sota l’esguard atent del llop, que es va admirar de la seva agilitat i de les giragonses que era capaç de dibuixar en aquell cel límpid de primavera.

Al cap de no res va baixar de nou fins a posar les potes damunt del terròs. «No es veu ni una mala ànima per aquests encontorns, però si segueixes tot recte arribaràs al rierol on normalment s’abeuren els cabirols», va dir mentre recomptava de reüll els ous del seu niu. El llop que, malgrat la fama de bèstia voraç, era principalment un animal de paraula, es va acomiadar. «Benvolguda guatlla, ets petita però m’has demostrat que també ets valenta i enginyosa. Explica als teus pollets que un dia em vas plantar cara per defensar-los. Ah! I que el llop no sempre és tan ferotge com l’expliquen».

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fem escola

Se7opinions

Publicitat
Publicitat