Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Elisenda Rosanas

Elisenda Rosanas

Barcelona, 1982. De petita ja deia que volia ser periodista, ara procuro fer-ho el millor que puc a l'ACN i al voltant, sobretot, de l'educació i la salut. Alhora, m'esforço a criar tres fills petits i no morir en l'intent, posant a prova això que està tan de moda: la conciliació familiar.

Opinió

Abusos

Una sentència exemplar. Així definien fa uns dies les defenses de les víctimes del cas Maristes la resolució judicial que ha de portar Joaquim Benítez a la presó. El complement de la pena, però, s'haurà de fer esperar: cal que la sentència sigui ferma. Ens podem indignar més o menys amb aquesta llibertat, podem conèixer o no la jurisprudència que la condiciona i podem entendre o veure injustificats els arguments que han detallat els magistrats per prendre aquesta decisió, però el que és innegable és que hi haurà un abans i un després del cas Benítez.



Des que fa tres anys es va destapar el cas, el degoteig és imparable. Han estat Maristes, però també altres escoles han estat protagonistes d'episodis similars. No hi ha setmana que no es faci públic un nou cas, encara que siguin de fa deu, vint o trenta anys. I els que vindran. Perquè passa. A les famílies, entre els coneguts, a les escoles, a altres institucions. Arreu. Perquè, per desgràcia, d'abusos sexuals n'hi ha hagut sempre i n'hi ha, es denunciïn o no. 

Hi ha qui no entén que les víctimes esperin les denúncies d'altres per fer el mateix pas, sense entendre la importància i la dificultat que els suposa fer-lo. D'altres posen en dubte la utilitat de fer-ho públic dècades després. I per desgràcia encara hi ha qui promou el discurs del ''no devia haver-n'hi per tant''. Crec que qui ho qüestiona és que no coneix cap víctima propera. Fer-ho et canvia la manera de percebre un delicte que esgarrifa i que fa posar la pell de gallina a qualsevol, però que en canvi s'ha silenciat, s'ha tapat i s'ha normalitzat durant anys i anys. Per això, que qualsevol patiment esdevingui una denúncia és la millor notícia per començar a fer visible una de les pitjors xacres de l'espècie humana i iniciar el camí per fer-la desaparèixer. 

Passar per això marca el caràcter dels infants i, per tant, la seva relació amb els adults, amb els nens i amb el sexe en general que de retruc, per raons òbvies, condiciona la vida de totes aquestes persones. I és que moltes vegades, les víctimes acaben sent socialment acusades Negar-ho és donar l'esquena a la realitat i per això és tan important que tot surti a la llum. 

Soc especialment sensible a aquesta qüestió. Al meu voltant he tingut tres persones properes que han estat víctimes d'aquesta atrocitat, justament la mateixa xifra que em va comentar, després d'una entrevista, Vicky Bernadet. I a totes els ha marcat la vida, el caràcter i el desenvolupament de qualsevol projecte. En diferent mesura i de diferent manera, però passar per un episodi així és de tot menys innocu; tot i que cap denúncia, judici, condemna o disculpa pot arreglar el mal que ja s'ha fet, cal continuar fent-ho visible i donant-ho a conèixer. Primer, per superar l'encobriment que dècades enrere gaudien tots els abusadors i, segon, per treure la impunitat amb què aquests desgraciats han pogut anar fent mal al llarg de la seva vida, aquí i allà, a un i altre... I és que molts fets eren i han estat coneguts però s'han tapat per evitar xerrameques als pobles, estigmes o enemistats. Mai ningú no pensava en quants nens més podien patir, ni què els passaria a aquests menors al llarg dels anys. Només es mirava de no fer escàndol i d'entendre aquestes debilitats. Mal entès tot plegat. 

Per mi, cal que sigui cada cop més conegut; que les víctimes expliquin com s'han sentit, que les institucions reaccionin i assumeixin la responsabilitat i que l'administració actuï d'acord amb l'interès general és bàsic. De moment, hem aconseguit que se'n vagin fent públics casos dia rere dia i que les víctimes comencin a perdre la por de parlar, i explica com de petites i soles s'han sentit. La resta haurà de venir rodat. Esperem.

Comentaris

  • M'ha agradat molt la crònica de la @putxinellis.
    Com sempre expressa el que sent d'una manera fàcil i clara d'entendre i sense embuts.

5 -10 -20 -tots
1


 
Publicitat

Edi7orial

Sorigué es planta a Madrid

Publicitat
Publicitat