Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Xesc Vidal

Xesc Vidal

Mallorca, 1981. Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques. Professor en comunicació. Coordinador de màrqueting. Això és el que tenc, i el que faig, però no el que sóc, o el que vull ser. D'il·lusions es viu i la meva és escriure i si hi hagués molta sort, viure d'escriure. Utopia? Poder sí, però en el camí per aconseguir els objectius personals hi ha la gràcia de la vida.

Opinió

Els plàstics i el poder del consumidor

No pot ser més evident que la societat actual té un gran problema a l’hora de consumir productes que no contenguin plàstics. Hi són arreu, fins i tot alguns supermercats són tan bèsties que han de plastificar dues pomes, o sis maduixes, o el que sigui que li vengui de gust enfundar en aquest perniciós i desgraciat producte que és el plàstic. Així és gairebé impossible poder fer un consum responsable sense perdre la vida en l’intent. Sí, es pot fer, ho sé, però qui vulgui consumir productes que no venguin embolicats en plàstic li posen, com a mínim, difícil. 

Però en aquesta conjuntura comercial els consumidors podem jugar el nostre paper, un paper que de vegades menyspream, però que en el fons té una força immensa. 

Sense anar més lluny els supermercats, per posar un exemple d’establiment en el qual el plàstic és present arreu, són molt primmirats amb allò que compra la gent. Si un producte no es ven, surt del cicle comercial, es retira i s’implanta un producte nou al seu lloc. Els supermercats no estan per perdre diners ni productes. Ho miren en lupa i necessiten d’una rotació constant dels productes del lineal per a fer rendible aquell espai comercial. Si un producte no es ven el suficient, sobretot si és un producte perible, el retiren del prestatge. I és aquí on entra en joc el consumidor. El poder que tenim és immens, encara que pensam el contrari. Sobretot tenim un poder molt gran quan es tracta de productes de consum bàsic, com l’aliment, que és, sens dubte, el producte que més plàstic genera. Per tant, hem de ser conscients que si en massa deixam de comprar productes plastificats, les grans superfícies comercials faran un canvi de model, el qual ja ha començat als països del nord d’Europa, com no. Aquí, per desgràcia, la consciència sobre aquesta gran problemàtica simplement s’intenta minimitzar cobrant les bosses de plàstic quan pagam a la caixa. I això, simplement, no serveix de res. Espanya, com a dada curiosa, és el quart país que demanda més plàstics de tot Europa. 

I per fer front a aquest problema no basta en reciclar. Per desgràcia reciclar serveix de molt poc en el cas del plàstic ja que la gran quantitat de residus que generam no els pot reciclar ningú. A les centrals de reciclatge d’Espanya no donen a l’abast i es calcula que només la meitat del plàstic que enviam a reciclar es recicla. La resta es crema, acaba als abocadors o s’envia a l’Àfrica. I a nivell mundial les dades són més catastròfiques, ja que només es recicla una quinta part de tot el plàstic que es genera. 

I amb això no vull dir que no hem de reciclar. Sempre hem de reciclar, però reciclar no és la solució al problema. La solució passa per no consumir plàstics, per reduir residus i ser conscients del que suposa pel medi aquest producte que crea desastres naturals arreu. 

Posaré alguns exemples esgarrifosos. Exemples que posen la pell de gallina i que són dades reals, contrastades, i sobretot són indicadors de l’abisme cap on ens dirigim. 

Cada any arriben a la mar nou milions de tones de plàstics. Per a fer-vos una idea del que això suposa, és com tirar a la mar l’equivalent en plàstics a trenta-quatre illes de Manhattan a l’any. A més, aquest plàstic que acaba a la mar no es destrueix, evidentment, i viatja pels mars i oceans i se’l mengen els peixos passant el plàstic a la cadena tròfica. El que vol dir que, si menges peixos, també menges plàstics. A més, part del plàstic que no es mengen els peixos acaba al fons marí i la resta s’escampa i acaba creant illes de plàstics damunt la mar. Ja en tenim cinc d’illes creades només de plàstic. Plàstic que viatja pels mars, contaminant l’aigua, destruint els ecosistemes marins, assassinant peixos i mamífers que es mengen per error els nostres residus. I malauradament les noticies de futur no són bones. Es calcula que l’any que ve, 2020, la producció de plàstics haurà augmentat un 900% des de 1980. A més, com a dada important, hem de saber que quasi el 50% del plàstic produït durant la història s’ha produït a partir de l’any 2000. I el ritme de producció no baixa, sinó que augmenta. Vivim a l’era del plàstic. Així que ara l’única cosa que podem fer és actuar. L’opció hi és, només s’ha d’escollir entre uns productes i uns altres, i si tots ho fem veureu com els supermercats canvien el xip. Sens dubte això només ho atura el poder del consumidor. Junts podem canviar les coses, està en les nostres mans, t’apuntes? 

Comentaris

5 -10 -20 -tots
1


 
Publicitat

Edi7orial

Sorigué es planta a Madrid

Publicitat
Publicitat