Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Ramon Pedrós

Ramon Pedrós

Periodista.

Opinió

Tres dies de campanya bruta per a no oblidar

La campanya electoral no ens ha volgut estalviar ni per Setmana Santa aquells moments més hilarants o melodramàtics que acostumen a posar en evidència a Catalunya les trampes o la feblesa de la democràcia espanyola. El primer cas –l’exclusió dels independentistes catalans en els debats televisats de l’Estat–  ja és un fet malauradament habitual, però ara es converteix en una anomalia democràtica molt més greu per la coincidència de les eleccions espanyoles amb el procés contra l’independentisme català.

Resulta que en aquesta campanya no es parla altra cosa que de la rebel·lió independentista, del "cop d’Estat", el 155, TV3, l’escola catalana i la immersió lingüística, Trapero i els Mossos, els líders catalans de la presó i de l’exili, de l’indult o de les sessions del judici al Tribunal Suprem i, en general, del problema català, esquarterat per tots els costats; i que, a més, tothom coincideix a definir Catalunya com el primer problema de l’Estat… sense oblidar que els diputats sobiranistes catalans a Madrid poden ser claus per a decidir el Govern espanyol. Doncs, molt bé, la seva veu resta exclosa dels debats televisius per a l’Estat. Sembla una broma pesada. 

No cal ser anglès per a entendre que aquesta absència catalana en els mitjans estatals, fins i tot exercida en circumstàncies tan excepcionals, manté la democràcia borbònica a nivells prebonapartistes.

Un segon episodi que pot fer guanyar a l’Agència Efe aquest premi que s’ha inventat el ministre Borrell per a difondre la bona imatge espanyola, si això no fos un bullent oxímoron, fou la foto de la primera conferència de premsa de Jordi Sánchez des de la presó de Soto del Real. Impossible de millorar com a document probatori de l’existència de presos polítics a Espanya. 

Segurament ja l’heu vista. No perquè la publiqués La Razón a portada, i a tota plana, amb ganes de mostrar als seus lectors que el líder independentista es plegava a parlar envoltat per la bandera espanyola i la foto del Rei de l'"a por ellos",  sinó perquè es va fer viral, difosa per les xarxes fent parella amb la foto d’un ostatge empresonat i custodiat per una bandera que no era la seva (sinó de la gihad islàmica) i per un tronat guerriller islamista amb Kalàixnikov.

Coincideixo amb Ramon Cotarelo: m'és igual qui va fer l’enquadrament i el video, i no m’interessa la polèmica produïda quan l’Oriol Junqueras va aparèixer l’endemà a la mateixa habitació i la mateixa tauleta carcerària –i després Romeva i Jordi Turull , però en un pla més curt i tancat, que ja no incloïa la bandera ni la foto reial. En un cas va servir la imatge l’Agència Efe i, en l’altre, l’Agència Catalana de Notícies. Però allò que restarà enregistrat a la pupil·la i a la memòria col·lectives per sempre serà la imatge brutal d’un pres polític que fa 560 dies que és a la presó, sense haver estat condemnat, un ostatge que apareix vigilat pels símbols d’un Estat repressor que cerca un escarment general contra el delicte de promoure un referèndum i el dret a decidir.

I el tercer episodi que no puc deixar de comentar és el famós informe que el sectari president del Parlament Europeu, l’inefable Antonio Tajani, sense cap dubte a instàncies dels seus correligionaris del PP espanyol, va filtrar a Efe i a El Periódico per intentar boicotar la campanya de Carles Puigdemont a les eleccions europees. Aquest "informe", en un paper sense capçalera ni cap mena de segell oficial, volia torpedinar la probable elecció de l’enemic número u del règim com a eurodiputat assenyalant que, si Puigdemont fos elegit, no tindria immunitat mentre no vagi físicament a Madrid a recollir l’acta i jurar o prometre la Constitució espanyola (només li mancava d’afegir: on seria immediatament detingut per la policia).

El ditiràmbic Tajani sap, però, que la jurisprudència europea avala que un candidat gaudeix d’immunitat parlamentària des del moment en què és elegit diputat.

La història de la guerra bruta en període electoral a Catalunya n’està farcida de documents falsos o esbiaixats, d’aparença policial o institucional, adreçats contra els dirigents independentistes. N’han patit prou les conseqüències Artur Mas, Xavier Trias i, ara, el mateix Puigdemont, l’home a qui l’Estat considera més perillós per la seva projecció internacional i a qui no voldria veure ni en somnis instal·lat en el Parlament Europeu com un símbol o altaveu de l’independentisme català. 

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Admirat Josep

Se7opinions

Publicitat
Publicitat