Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Anna Martínez

Anna Martínez

Coach, experta en programació neurolingüística, llicenciada en Filologia, escriptora de dos llibres i editora i redactora de vàries revistes de moda.

Opinió

L'exclusivitat de compartir un moment

Si recordo com era la meva adolescència ara fa uns quants anys (terme uns quants com a indeterminat, deixant-ho a la imaginació del lector o lectora), viatjo a uns carrers en els quals em sentia lliure d'anar amb bicicleta i desaparèixer unes hores, uns moments de desconnexió i somiatruites tan sols interromputs per algun toc de botzina o el xiulit d'un conegut trobat pel camí. Recordo, a més, sortir a fer un passeig amb les amigues i només tenir com a referent l'hora de tornada, sense la inquietud de ser contactada, sinó vivint l'escapada amb pessigolleig a l'estómac i la il·lusió del moment, estant totalment present amb l'entorn, amb les persones i amb el que succeïa, tal com una pel·lícula a càmera lenta.

Si deixo de recordar i miro arreu, veig gent deambulant o conduint i parlant amb un aparell que els transporta a un lloc diferent del que trepitgen. Res més lluny de la meva intenció fer al·legoria de que qualsevol temps passat fou millor, sinó fer esmena de fins a quin punt la tecnologia ens fa esclaus i inconnexes de la presència. Són innumerables els beneficis que aquesta ens aporta i soc sabedora de les facilitats i avantatges, abans inimaginables, dels avenços en el nostre rendiment mitjançant un desdoblament del temps/espai. La rendibilització del temps i l'omnipresència de la tecnologia ens permet optimitzar la nostra vida laboral i privada, malgrat... fins a quin punt? Estic contestant correus de feina al mòbil mentre la meva filla fa un PowerPoint a la tauleta i m'estic descarregant un programa a l'ordinador de l'habitació sentint l'avís del microones que el sopar ja està a punt, alhora que la Roomba va traient el borrissol del terra. I pensarem... què més es pot demanar? Què més et cal? Doncs crec que hem perdut temps de qualitat amb els nostres fills, d'atenció absoluta al que estan fent en aquell moment, i s'ha quedat en el camí l'exclusivitat de compartir un moment ella i jo, focalitzant-nos juntes en una tasca comuna. En aquesta era, la tecnologia ens ofereix l'oportunitat de fer infinitat de coses a la vegada; tanmateix, hem oblidat el plaer de desenvolupar-les una a una, sentint la grandesa de cada instant.

Molts cops treballo al meu despatx amb adolescents, amb l'objectiu de cercar una motivació pels estudis o amb la finalitat de descobrir quines són les seves veritables passions i talents, i és llavors quan es fa evident que tot interès va enfocat a les noves tecnologies, i no precisament a tenir a l'abast tota mena d'informació per ampliar coneixements, sinó més a prop de desconnectar del context real per endinsar-se en el món del joc, de la fantasia i de l'alteració de la veritable essència. Potser jugar amb una altra identitat, potser essent fruit de l'ambició i la competitivitat, potser amb la possibilitat de sortir de casa virtualment parlant; pot ser qualsevol d'aquests motius o d'altres els que els porten a mantenir una relació disfuncional, a voltes, amb tots els aparells de nova generació que han envaït la nostra vida quotidiana i que innegablement influeixen en el nostre comportament, en la manera de relacionar-nos amb els altres i en el nostre benestar.

Cal fer balanç i descobrir en quina situació ens trobem, què guanyaríem si mantinguéssim una relació més harmoniosa amb la tecnologia, si ens sentiríem més lliures, si perdríem menys temps i recuperéssim el domini del temps, cal prendre consciència de com seria la nostra vida tenint una relació més equilibrada i que ens permetés  gaudir de la vida d'altres maneres. Pensem com ens sentim quan ens oblidem el mòbil a casa i hem de passar un dia sense consultar les xarxes, mantenir el contacte virtual, i si sentim una mena d'angoixa és que ens hem de plantejar la nostra addicció a estar constantment disponibles, contactats, i fins a on arriba aquesta dependència, què pensem, què sentim i com actuem.

Si restablim una relació moderada recuperarem la capacitat de concentrar-nos en una tasca i poder-la acabar sense estar dispersos. Les interrupcions freqüents ens produeixen, tanmateix, la sensació de no avançar, fet que ens fa minvar l'autoreconeixement que és la benzina per créixer. Així doncs, ens sentim esgotats després de tantes interrupcions, ja que la nostra atenció canvia sense mesura, readaptant-se i gastant una quantitat d'energia de la qual no disposarem per seguir amb el dia a dia. Viure sense constants interrupcions que ens allunyen del que està passant ens permetria gaudir més del que ens envolta en aquest precís instant? Pensem-hi…

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Sorigué es planta a Madrid

Publicitat
Publicitat