Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

David Farré

David Farré

Lleida, 1980. De moment només havia escrit per després poder cantar-ho. La necessitat de canvi i les ganes de conéixer-me cada cop més m'han portat fins aquí. Ma germana un cop em va dir: "Vigila, perquè no a tothom li interessa el que tu pensis".

Opinió

Un pas enrere

Segle XXI i continuem plantejant-nos si fer un pas enrere és l'opció més evolutiva per seguir sobrevivint. No m’explico de vegades què o qui ens porta a prendre segons quines decisions, i lo que es més greu per mi, a pensar d’una determinada manera, i m’explico. Me'n faig creus quan, per casualitats de la vida, se m’acudeix engegar la tele i sento que hi ha gent que ens vol fer creure que deixar patir una persona malalta fins a l’extenuació i que vol posar-se fi per voluntat pròpia és quelcom vital, positiu per la societat, il·legal fins i tot. Fins al punt que tenen els sants collons de titllar de criminal la persona que, per voluntat del malalt, accedeix a posar punt i final a l’agonia. La persona que més estima, en aquest cas la seva parella, amb qui més confia, amb qui ho ha patit, ho pateix i ho patirà, l'única persona capaç d’entendre el dolor pel qual està passant la seva estimada.

Jo sincerament crec que tota aquesta gent que s’atreveix a dir les barbaritats que se senten últimament sobre el tema de l’eutanàsia, amb aquesta sang freda i fins i tot indignats en molts dels casos, com que sempre han estat al poder i posant les zarpes a tot arreu, movent els fils a la seva voluntat, quan s’hi han trobat ho han apanyat com fan sempre. Segurament entre ells mateixos s’ho han dit i aquí no ha passat res. Ells poden fer-ho. Per què? Perquè aquest país no ha canviat, ens sentim còmodes en la involució, ens conformem amb que ens manin una colla de delinqüents perquè, en el fons, si cada més cauen i bé, tota la resta ens preocupa ben poc. Ara sembla que hi ha una mica més de conciència social; bé, sí, la de fer instastories (o com es digui). Potser preferia el postureo de tota la vida, on s’arreglava el món fent sobretaula amb copa i puro i després migdiada. En fi...

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Els nostres orígens

Publicitat
Publicitat