Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Maria Fauria

Maria Fauria

Almacelles, 1977. Economista. Aprenent i gaudint de la vida mentre dirigeixo amb il·lusió FAURIA ASSESSORS FISCALS. I, alhora, encantada de posar el meu granet de sorra al millor mitjà de comunicació de Lleida.

Opinió

Tot és possible

Si llegiu la Declaració Universal dels Drets Humans, adoptada i proclamada per l’Assemblea de les Nacions Unides al 1948, us semblarà esgarrifós comprovar que subsistim en una era en què molts d’aquests drets són vulnerats amb impunitat.

Desgraciadament, el dret a viure en una llar digna o a tenir un treball remunerat de forma equitativa i satisfactòria són drets negats constantment en països considerats desenvolupats i fins i tot avançats. 

Però d’un temps ençà, i a la que era casa nostra, altres drets que teníem reconeguts i enteníem inviolables s’han convertit en versions contràries a les originals. 

La llibertat de reunió, la presumpció d’innocència o el dret a ser jutjat per un tribunal independent i imparcial són drets recollits en la declaració universal en els seus articles 10, 11 i 20. No cal dir, però, que en l’actualitat som testimonis de la violació descarada de tots aquests preceptes, sense excepció. 

La llibertat d’expressió i d’opinió, molt ben prevista en l’article 19 de la declaració, sembla un producte d’un temps passat que no té cabuda en territori proper. Es prohibeixen llaços, cartells i pancartes, fins i tot paraules. No us sona a propi d’un estat repressor antiquat?

La llei mordassa ja fou una declaració d’intencions per anul·lar aquest dret en totes les seves vessants, i des de llavors no ens està permès ni dir, ni fer, limitant l’exercici de la reunió pacífica i restringint aquella llibertat d’expressió que crèiem tan nostra. 

Estem a les portes d’uns nous comicis electorals generals. Divendres arrenca la campanya i nosaltres tindrem una nova oportunitat per exercir un altre dret previst en la declaració de les Nacions Unides: el dret a vot. Fem-ne ús, mentre puguem, i diguem clar i català què és el que volem i, sobretot, el que no volem. I exigim que es treballi pel respecte i compliment de tots aquests drets que ens han arrencat, i mantinguem a l’horitzó el nostre desig de llibertat. 

Recordeu que tot està per fer. I que tot és possible. 

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Els nostres orígens

Publicitat
Publicitat