Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Teresa Ibars

Teresa Ibars

Aitona, 1962. Amb una devoció profunda per les lletres, dedico les hores de treball als documents d'arxiu. El meu paisatge, els erms del Baix Segre, les seues eres i el seu secà. La meua utopia, el món perdut de quan érem innocents.

Opinió

Bufa literatura de Ponent

Vigílies de Sant Jordi. Editors, llibreters, escriptors i distribuïdors van de bòlit. Els que som lectors habituals i assidus, aquests dies estem en constant estat d’alerta perquè no donem a l’abast de tant i tan bo com circula. Els que escriuen es troben amb unes agendes de presentacions i activitats literàries que realment fan feresa. Tothom que s’estima les lletres escrites, en aquestes setmanes viu una festa que, malgrat poder resultar estressant, comporta fruits positius com a persones i com a societat. Coincideix també que a Ponent estem en un moment, m’atreviria a dir, molt fructífer pel que fa a la literatura. Sense anar més lluny, bufa aire de crims i bufa fort i de cara. Com si d’una epidèmia positiva es tractés, tot un grup d’escriptors de les terres lleidatanes no paren de treure novel·les del gènere negre que fan les delícies dels lectors i que a més tenen el reconeixement de prestigiosos premis com el Crims de Tinta. Així, tant l’Emili Bayo l’any 2015 com el David Marín en l’edició d’aquest any han guanyat el guardó i són com la punta de l’iceberg de tot un grup (entre els quals cal esmentar la Montse Sanjuan, la Ramona Solé, l’Alexandra Quadrat, la Marta Alòs o el polièdric Pep Coll, entre altres) i d’una col·lecció de Pagès, Lo Marraco negre, que, dirigida pel periodista, escriptor especialitzat en aquest gènere, traductor i agitador cultural Sebastià Bennasar, publica cada any una bona colla de títols. La boira que tot ho matisa, la calor que emborratxa els sentits i l’extrema terra de límits i de contrastos, de ben segur adoben la imaginació dels escriptors del misteri i del suspens. Les Borges Negres, els microrelats del Segre Negre, les trobades i altres activitats en les quals s’impliquen algunes de les nostres institucions, etc. no són si no mostres de la vitalitat dels qui es dediquen a explicar-nos històries que fins no fa massa anys semblava que només passessin de la Panadella enllà o ultrapassats els Monegres. 

Però es que a banda de l’auge d’aquest gènere, a banda de moltes altres novetats literàries i a banda dels que podríem considerar escriptors clàssics lleidatans de provada solvència (com podrien ser Josep Vallverdú, Jordi Pàmies, Guillem Viladot, Manuel de Pedrolo, la Concepció G. Maluquer, la Maria Mercè Marçal, el nostre sempre estimat Màrius Torres, etc), ens trobem que actualment el gènere de la poesia igualment està molt viu i una altra bona colla d’escriptors que s’hi dediquen (vegis Xavier Macià, Pere Pena, Àngels Marzo, Txema Martínez, Meritxell Cucurella-Jorba, Amat Baró, Pere Rovira i un llarg etcètera que no voldria convertir ni en un rosari ni en un sac d’oblits), no solament continuen fent-ho de manera magnífica, sinó que també assoleixen premis de prestigi com el darrer Ciutat de Palma de la mà de Carles Maria Sanuy. 

Aquest panorama s’adoba amb la bona feina de les nostres editorials Pagès editors, Fonoll, el Jonc i fins no fa massa Apostrof (que actualment s’ha traslladat a la Catalunya Central), publiquen, tradueixen i aposten per la nostra literatura i els nostres assagistes. Per no capgirar el meu optimisme, penso que podríem dir que Ponent compta amb un panorama literari molt  interessant i absolutament exportable. Des d’aquesta perspectiva hem d’estar contents i prendre’ns el proper Sant Jordi com una festassa de la literatura i per tant de la nostra societat que, sense cap mena de dubte, l’estima i en consumeix. 

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

On neix (i creix) la música

Publicitat
Publicitat