Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Elisenda Rosanas

Elisenda Rosanas

Barcelona, 1982. De petita ja deia que volia ser periodista, ara procuro fer-ho el millor que puc a l'ACN i al voltant, sobretot, de l'educació i la salut. Alhora, m'esforço a criar tres fills petits i no morir en l'intent, posant a prova això que està tan de moda: la conciliació familiar.

Opinió

Preferir la mort

L’eutanàsia torna a estar al centre de totes les converses. El cas d’Ángel Hernández, ajudant a morir a la seva dona malalta d’esclerosi múltiple, ha reobert el debat. Ha reobert el debat. L’ha tornat a obrir. Per enèsima vegada. I doncs, no seria hora que el comencéssim a tancar?

Era joveneta però recordo perfectament la mort de Ramon Sampedro i la manera com vaig entendre què volia dir voler una mort digna: que la vida t’ha tractat malament i t’ha deixat totalment incapacitat. A tu i als del teu voltant. 

Per això, encara em sembla més increïble que en una societat que vol ser avançada, el debat encara s’hagi de reobrir cada vegada que, per desgràcia, hi ha algú acusat d’un suposat delicte. Segons dades de diferents enquestes recollides per l’Associació Dret a Morir Dignament, el suport a l’eutanàsia és d’entre el 73,6% i el 85% a la nostra societat. En canvi, la llei està aturada al Congrés. De veritat que aquest tema tampoc no pot trobar el suport polític suficient per fer un pas endavant? No ho entenc. Arribar a voler treure’t la vida ha de ser una de les situacions més límit amb què es pot trobar una persona. No poder-ho decidir, encara ha de ser pitjor. Passar per la disjuntiva d’ajudar a morir algú que vol fer-ho ha de ser un trasbals. Prendre qualsevol de les dues decisions, un mal tràngol difícil de superar. Es parla de la mort digna però ens oblidem que la mort rai, que és la vida el que importa. Sé que el debat és complex però ja hi ha països de qui prendre exemple. Tenim bona part del camí fet. Una llei no obligaria ningú que per creences no s’hi sentís còmode però sí que oferiria una llibertat a qui ja no espera res de la vida. S’hauria d’aconseguir que ningú més no hagi de tornar a gravar en vídeo cap suïcidi assistit per poder tornar a posar sobre la taula que la vida no sempre ens tracta bé i que, a vegades, els humans preferim la mort. 

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

On neix (i creix) la música

Publicitat
Publicitat