Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Gabriel Pena

Gabriel Pena

Poeta i escriptor nascut a Seròs a finals de la primavera del 1980. Passa la seva infància en un entorn rural, entre el regadiu i el secà. S'especialitza en estratègia de la marca i la comunicació i actualment viatja pel món per descobrir altres maneres d'entendre la vida.

Opinió

Cal Postilló de Golmés i Kororareka

El 1840 la comunitat indígena maori de l’illa nord de Nova Zelanda veia en els comerciants forasters una manera d’obtenir armes de foc i alcohol. A canvi, la fusta i els aliments maoris no eren suficients per satisfer la set de fortuna dels europeus, que aviat van començar les primeres incursions a la recerca de l’or.



Quaranta anys més tard els intrèpids emprenedors dels rius àurics es comptaven per centenars, fet que va propiciar la primera del total de 850 oficines que conformaven la xarxa de correu postal. Aquesta primera oficina es va instal·lar a Kororareka, un port que va acabar esdevenint un cau de mala vida conseqüència del fanatisme imperialista. Precisament, aquells dies el Vell Continent vivia una onada de revolucions –amb epicentres a Sicília i França– per posar fi a l’absolutisme i l’imperialisme. Les mobilitzacions aviat es van escampar a la resta d’Europa i, fins i tot, a l’estranger –és el cas del Brasil. La Primavera de les Nacions –un dels noms que defineix aquesta època– especialment notable en ciutats com París, Berlín, Viena, Praga, Budapest o Roma, tot i no prosperar, va ser la llavor dels ideals democràtics, del sufragi universal, la sobirania popular, la igualtat social i l’organització de la classe treballadora en estructures polítiques.

Catalunya, mentrestant, vivia immersa en la Revolució Industrial i gestava l’esclat de la Renaixença. Va ser l’avenç de la indústria el que feu necessari millorar les vies de comunicació, sobretot la xarxa ferroviària, que va adequar el servei postal a la creixent demanda. Així és com dins el mateix context històric, prop de les estacions de tren catalanes i neozelandeses es van establir les cases de postes, destinades al proveïment dels cavalls que havien de cobrir les rutes postals, alhora custodiades pels postillons, els homes uniformats que vetllaven per la bona carrera tant d’anada com de tornada.

Golmés va ser una de les primeres estacions ferroviàries amb casa de postes. Cal Postilló, així és com se la coneix, l’any 1855 comptava amb 16 cavalleries i 3 postillons, al mateix nivell que ciutats com Cervera, Lleida o Alcarràs. Avui Cal Postilló forma part del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, el correu ja no viatja a cavall i les cases de postes orbiten més enllà dels núvols.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Manifest

Publicitat
Publicitat