Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Eduard Ribera

Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la meva carrera he recollit diversos premis. He publicat La casa per la finestra (1988), El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d’estil (2011), La vida assistida (2012) i De memòria (2016). He difós guions de ràdio (Les vacances de l’avi Sinofós, COM Ràdio 1998), de còmic (La muntanya és font de vida, Generalitat de Catalunya 2002) i de televisió (Gags inanimats, Lleida TV 2008) així com articles en revistes analògiques i mitjans digitals. Des de 2005 mantinc el blog literari L’Escriptori on publico textos d’actualitat i de ficció.

Opinió

Entrampat en el fang

Una riuada recent havia deixat les argiles de la ribera ben amarades i, sense adonar-se’n, el cabirol assedegat s’endinsà en un fangar considerable. Clavava les peülles però cada cop li costava més mantenir l’equilibri fins que, tot d’una, es trobà amorrat al terra amb les potes anteriors enfonsades fins al pit. 

Atrapat, ferit en l’orgull de veure’s en aquella situació humiliant, inesperadament i contra la seva voluntat, el cèrvid espernegà amb força per veure si aconseguia alliberar-se del parany que li havia imposat la mare natura. Ho intentà una vegada i una altra, sense èxit, fins que quedà exhaust, se li esvaí el coneixement i l’abraçà el pessigolleig d’un ensopiment profund. 

Adormit, el cabirol somià que un xut l’observava d’un arbre estant i que li començava a parlar. «He vist coses que no creuries en la vida. He vist néixer la nit en l’hora meridiana. He vist la Lluna en els ulls de bèsties agonitzants. He vist el Sol reflectit en les naus que naveguen el cel nocturn. Inevitablement, tots aquests moments es perdran en el temps, com les gotes de pluja en el corrent del riu». 

El vaticini oníric de l’au noctàmbula el trasbalsà de quina manera i, sobtadament, despertà amb un neguit immens. En obrir els ulls, s’adonà que davant seu un xut aixecava el vol, espantat per les veus d’una parella de guardes forestals que debatien quina era la maniobra més adequada per desencallar-lo del fang. 

Amb l’ajut d’unes cordes i la tracció del tot terreny corporatiu, els funcionaris alliberaren l’animal amb certa facilitat, sense causar-li danys sobrevinguts. En el moment que se sabé desentrampat, el cabirol feu l’acció de fugir però els dos tècnics el blocaren i li lligaren les potes abans d’injectar-li un sedant. Anotaren les mesures del crani, l’alçada de les banyes, la llargada de les extremitats, l’extensió del tronc i, finalment, li col·locaren un collar de seguiment GPS. 

Quan retornà, estava un pèl marejat i sentia una nosa al coll, però s’alegrà de ser viu. Començava a ploure. Les gotes de pluja alimentaven el cabal del riu. Recordà el somni recargolat del xut. Encara tenia set, però s’allunyà d’aquell fangar premonitori.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Les nostres arrels

Publicitat
Publicitat