Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Amat Baró

Amat Baró

Cínic, epicuri, estoic, judeocristià, romàntic, existencialista, postmodern, cíborg. I, enmig d’aquest oceà heretat en tempesta permanent, una raó petita petita que gosa poder treure’n l’entrellat: neurastènic, nostàlgic, neuròtic. Esclar.

Opinió

Sarri, Sarri, Sarri

La Polla Records torna als escenaris. Jo m’hi he criat. Per sort o per desgràcia, els meus dos germans grans eren més punks que els imperdibles de Sid Vicious, i si casa meua era un temple d’aquella música, Evaristo Páramos i la seua banda n’eren els patrons. No us dic pas mentida si afirmo que a 10 anys me’n sabia les lletres de memòria i que les meues redaccions escolars n’eren versions, còpies o plagis. Com qui no vol la cosa, jo, dins el meu candor infantívol, anava taral·lejant “¡No a la cárceles del estado asesino! / que encierra / a quien le sobra y a quien lucha contra él! / ¡No queremos nadie preso y lucharemos por eso!” O allò de “La prensa dice que la ETA provoca el pánico, / a mí los que me mosquean son / los protectores de la ley”. O el clàssic “Era un hombre y ahora es poli”. 

I ara que he esmentat l’ETA: dijous passat, l’Aula de Poesia de la Universitat de Lleida va presentar l’edició català-eusquera de l’antologia poètica que Joseba Sarrionandia va compilar el 2017. Sarrionandia, Sarri, és un escriptor i intel·lectual basc dels més lúcids de l’Europa del tombant de segle. I no exagero. El 1985 es va escapar de la presó dins un bafle dels que portava el cantautor Imanol, que aquell dia hi feia un concert. Hi havia entrat 5 anys abans per haver atracat un banc com a membre d’ETA (deia Brecht: “Robar un banc és certament un crim; però encara ho és més haver-lo fundat” –i perdoneu-me l’incís). De la cèlebre fugida, en féu una cançó el grup de Fermin Muguruza, Kortatu. És la famosa “Sarri, Sarri”. Un dels editors de Sarri al català, Jordi Panyella, de Pol·len Edicions, i el poeta i especialista en l’autor basc Víctor Sunyol, el qual ha col·laborat en l’edició aportant el seu profund coneixement de l’ofici poètic a la traducció d’Ainara Munt Ojanguren, ens van explicar tot això i moltes coses més.

“Els bons autors porten problemes” digué Sunyol al·ludint a Sarrionandia. Té raó. Les paraules lúcides et pertorben l’estabilitat ètica i moral. Però també la de la societat. Qui parla amb clarividència n’altera el sistema i l’obliga a replantejar-se’l. Per això l’Estat espanyol minoritza Sarri i la literatura no escrita en castellà: no vol problemes per al seu concepte espanyol. I quan n’apareixen, cal liquidar-los. Sempre. Panyella ens explicà que en un assaig Sarri evoca l’assassinat d’un cabdill de la Cuba indígena a mans dels espanyols. Abans d’encendre la foguera on el tenen pres, els compassius colons li demanen si es vol convertir al cristianisme. Quan aquell els demana el perquè, els botxins li responen que per entrar al Cel. “Que hi ha espanyols al Cel?”, pregunta el cabdill. “N’és ple!” “Doncs millor que ho deixem estar”. Per això cal agrair l’empresa minoritària, deficitària i segons com patibulària a Pol·len Edicions i a Sunyol. Perquè ara que les rates del reaccionarisme han pres el control de la nau després de dècades d’adobar la imbecil·litat amb la droga de les pantalles i el benestar, un sent certa companyia a les catacumbes de la utopia. Aquell dia, les 5 persones que érem al públic la sentírem. Després de tot, aquell fadrí palestí que es dedicava a la profecia no comptava amb gaires seguidors més...però paro aquí, que he de comprar les entrades de La Polla!

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fruita amb injustícia social

Publicitat
Publicitat