Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Xesc Vidal

Xesc Vidal

Mallorca, 1981. Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques. Professor en comunicació. Coordinador de màrqueting. Això és el que tenc, i el que faig, però no el que sóc, o el que vull ser. D'il·lusions es viu i la meva és escriure i si hi hagués molta sort, viure d'escriure. Utopia? Poder sí, però en el camí per aconseguir els objectius personals hi ha la gràcia de la vida.

Opinió

L’os blanc toca a la porta

L’os blanc (Ursus maritimus), també conegut com a os polar, és un animal extraordinari en perill d’extinció que habita les regions àrtiques. És un mamífer elegant i preciós que pot arribar als 700 quilograms de pes i als 3 metres d’envergadura, i és, indiscutiblement, el rei del gel Àrtic. Però aquest animal de la família dels úrsids, tot i l’espectacularitat del seu cos i la seva hipnotitzant bellesa, està perdent el seu preuat regne blanc, un regne que a causa del canvi climàtic s’està fonent. I el pobre os, sense poder fer res per evitar-ho, veu com el seu regne de gel s’està convertint, a poc a poc, en un regne d’aigua, un regne sobre el qual ja no pot córrer, ni pot caçar, ni es pot desenvolupar com ve fent des de fa mil·lennis damunt l’aigua gelada. Però l’os és un animal, i com a tal farà tot el que estigui en les seves urpes per a sobreviure, com peregrinar a la recerca de menjar, tot i que s’acosti perillosament a l’home.

L’os, amb tot el seu poder i la seva força, ens avisa. La seva presència prop de l’home és un indicador del canvi que s’està produint al nord del planeta. Tal termòmetre que indica un clar escalfament global, l’os ens està avisant amb els seus moviments, amb la seva proximitat que angoixa. Ara l’os toca a les portes de les cases, com està passant a la població russa de Belushy Guba, o fins i tot s’enfila als submarins russos que volten, carregats d’armament nuclear, pel seu hàbitat. Accions desesperades que ens avisen del que vindrà, encara que molts no vulguin escoltar el crit desesperat del rei del gel polar. Però per desgràcia el seu hàbitat s’està derritint. El gel sota els seus peus s’està clivellant i l’espessor cada vegada és més fina. Les seves preses, en veure perillar l’entorn, es mouen i fugen, i l’os es queda sense gel, i sense aliment.

El canvi és clar, és més que evident, i només ho poden negar ignorants de gran envergadura com Donald Trump i alguns trastocats que no s’han llegit ni un sol informe científic sobre el canvi climàtic. Però les dades són més que evidents i tomben qualsevol doctrina negacionista. Cada any que passa és el més calurós al pol nord, des que es tenen registres. S’ha perdut un 30% del gel en l’últim segle i, a més, el darrer informe de la NASA sobre l’Àrtic alerta del més que probable col·lapse d’una glacera, la de Thwaites, de la mida de l’estat de Florida. L’informe publicat a Science Advance també parla d’una preocupant disminució del gel en la majoria de glaceres, la qual cosa provoca, i provocarà, un augment del nivell del mar a escala mundial. 

L’Àrtic és, sense cap dubte, el termòstat de la terra. Si augmenten massa les temperatures i el gel es fon, com està passant de forma accelerada durant els últims anys, les corrents marines regulades per la fredor de les aigües nòrdiques canviarà, i aquest canvi provocarà una dessastabilització climàtica brutal en tot el planeta. A més, si es fon el gel, el qual funciona com un mirall que reflecteix els rajos del sol, aquests rajos seran absorbits per la Terra, augmentant encara més la seva temperatura. Un canvi climàtic desastrós, on tot el que coneixíem canviarà d’aspecte. Potser nosaltres no ho veurem, o només en veurem uns petits indicis, com els ossos que toquen a les portes de les cases, però els nostres fills, o nets, en patiran totes les conseqüències d’una herència desastrosa. Sí, hem destrossat el món, hem contribuït com mai a l’acceleració del canvi climàtic, i els ossos, pobres animalons que es moren de gana, ens avisen. Però en una societat on el que preval és el benefici i el creixement, són pocs els qui escolten l’os, més enllà dels inuits que també es fonen amb el gel. Ja ho diu la NASA en la seva conclusió: l’Àrtic es fon a marxes forçades i el desgel ja és irreversible. I si l’Àrtic es fon del tot, i passarà tard o d’hora, s’estima que el nivell de la mar pujarà 7 metres. Ja podeu imaginar el que això suposa: ciutats submergides, terres arrasades i amarades, migracions, col·lapse…

Però en tota catàstrofe sempre hi ha algú que hi guanya, i el pol nord és ara el taulell de joc de les grans potències que lluiten pel control de les noves rutes que s’obren a causa del desgel. L’Àrtic és ara el centre del món. Allà dalt s’està lliurant una guerra pel control de les rutes, pel control del petroli i dels minerals, com les terres rares, que gràcies al canvi climàtic estan sortint a la llum. El gel es fon, les glaceres desapareixen i les capes d’aigua mil·lenària corren cap a la mar, i de sota el gel afloren els tresors que les glaceres amaguen. I quan de la terra sorgeixen tresors, allà hi és l’home per explotar-los, per espoliar-los, per fer-se amb ells sigui com sigui. I per aconseguir-ho, com ha fet sempre l’home, farà tot el que faci falta. Els mitjans i les conseqüències no importen. Només importen els resultats, i els beneficis. I sí, l’explotació del petroli nòrdic, o l’obertura de noves rutes comercials, o la construcció de ports, o el turisme àrtic, o una possible guerra mundial pel control del nord geogràfic, una guerra més que probable -Rússia, els Estats Units i demés potències àrtiques estan augmentant la seva presència militar al nord-, desplaçarà l’os de la terra gelada, d’una terra sagrada pels inuits, i si l’os es perd, si l’os desapareix de la Terra, serà la gran derrota humana. Si l’os mor, tots morirem, ja que ell, el gran os blanc, és el gran indicador de la salud del planeta Terra.  

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Vacaciones Santillana

Publicitat
Publicitat