Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Ramon Pedrós

Ramon Pedrós

Periodista.

Opinió

Quan se sacrifica la veritat

La classe política i la societat espanyoles van acceptar en el seu moment sense cap objecció aquell postulat formulat pel director del diari ABC i aclamat mestre del periodisme patriòtic: "Si per a defensar la unitat d'Espanya cal sacrificar la veritat, se sacrifica". Ni més ni menys. Dit i fet. Com qui es talla una rodanxa de pernil.

I la veritat va morir assassinada al peu de l'altar dels grans valors nacionals espanyols. Com el dia 1-O es van mutilar els drets humans i civils en el mateix temple. I com el mateix Tribunal Suprem s'encarrega de trepitjar la justícia, malgrat la forçada dissimulació del jutge Marchena, en un espectacle que arrenca diàriament les protestes del món jurídic internacional.

No obstant això, a Espanya s'han celebrat com a grans victòries del règim totes aquestes falsificacions, realitzades a plena llum del dia, en nom d'una unitat consagrada com a dogma inqüestionable pel debat polític.

Però després de la mort de la veritat (encara que es vulgui reconstruir la història amb fake-news) només hi ha les "realitats alternatives", de curta volada, i al mateix temps sotmetre els drets humans i la justícia a l'interès d'Estat ens retorna a èpoques ignominioses, indignes de tota memòria, i de tan fràgil consistència que fan molt incert el futur.

Aquesta és la fragilitat que revela un Estat que es veu obligat a falsejar la realitat i mentir per a imposar el seu relat i que arriba, per posar un exemple menor, a rebaixar a 18.000 els manifestants independentistes de Madrid. O d'inculpar fals testimoniatge a un testimoni interrogat per l'acusació en el Tribunal Suprem, per atenir-se al "no recordo" o "no ho sé", quan per la mateixa raó l'exministre Zoido, l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria i fins el mateix M. Rajoy, interrogats per les defenses, van convertir el seu interrogatori en un insultant repertori d'evasives, fugides d'estudi, elusions i fallades de memòria.

Als inculpats líders independentistes, com ha dit l'advocat defensor Van den Eynde, se'ls acusa de saltar-se la Constitució, però en aquesta causa i en el judici s'han vulnerat tots els drets fonamentals emparats per la mateixa Constitució, inclosos els drets de defensa en la major part del seu articulat.

En definitiva, en un Estat on la ficció feta llei s'imposa al dret i a la democràcia, resulta possible perfectament assumir que "els que critiquen els qui van pensar durant quatre minuts que vivien en una República són els que pensen des de fa quaranta anys que viuen en una democràcia".

D'acord amb els excessos i abusos observats en el judici del Suprem, només en aquesta anomenada democràcia imperfecta pot arribar a afirmar un conegut creador d'opinió, pròxim al socialisme, de prestigiosa influència, una cosa tan aterridora com aquesta: "Jo condemnaria els encausats a pocs anys, perquè estiguin ja al carrer quan hagi de decidir el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg".

La veritat, si aquest home sap el que ha dit, confesso que he vist pocs casos de semblant i tan eloqüent cinisme.

Comentaris

  • Ramon Pedros,excellent periodista ens treu a tothom la vena dels ulls I ens coloca davant una veritat on com a lector’s I ciutadans ens mou fins I tot el cor un cop mes com ell sap fer sempre I on el “no se o no “recordo no hi tenen cabuda.els sentiments si.

5 -10 -20 -tots
1


 
Publicitat

Edi7orial

Vacaciones Santillana

Publicitat
Publicitat