Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Xavier Porta

Xavier Porta

Lleida, 1952. Jubilat en exercici. Ex de moltes coses: exconsultor de recursos humans, excorredor d’assegurances, exmilitant de partit polític, ex..., i en camí de ser ex de mi mateix. Pare actiu d’una parella d’adults. Inquiet, crític, sensible...

Opinió

La incitació al joc i les apostes

Prenc la decisió d’escriure aquest article després de llegir la notícia que l’Asamblea de Madrid ha decidit no emetre publicitat d’apostes ni de cases de joc a Telemadrid. Bravo! La proposta de Podemos i secundada per tots els grups, entre altres, expressa la voluntat de convertir la televisión pública madrileña en un referente en la prevención de la ludopatía y en el control del juego peligroso, eliminando la publicidad de apuestas y juego online asemejándolas a la del tabaco o la del alcohol. Seremos la primera televisión en hacerlo, sentaremos un precedente, tomaremos la iniciativa para abrir el debate en otros medios de comunicación (...). Fins i tot el representant de Ciudadanos ha esgrimit: "la publicidad agresiva que utilizan los operadores es una de las claves para iniciarse en el juego".

Independentment que l’exemple serveixi pel debat a la nostra cambra legislativa (que ja fora hora), així com a altres fòrums públics i privats, ve això a tomb perquè són diferents els mitjans que agressivament ens inciten a jugar. La veritat és que se’m regira algun budell quan m’apareix un d’aquests anuncis. 

I reflexiono sobre la moralitat d’aquesta publicitat i l’efecte que pot tenir en persones amb trastorns mentals o en adolescents influenciables per citar dos casos concrets. Més, quan llegeixo al diari Segre un petit reportatge (10-3-19) sobre la nova unitat que s’ha creat (s’ha hagut de crear), al Centre de Salut Mental (CSM) de l’Hospital Provincial, dedicat a la ludopatia i altres conductes addictives. Ens diu el curt reportatge, per boca de la psicòloga encarregada del departament, que cada vegada acudeixen pacients més joves, per sota de l’edat legal per a poder jugar. També se cita en el reportatge l’alerta del Col·legi de Metges sobre aquest globus que no para d’inflar-se i que el col·legi reclama una legislació similar a la de l’alcohol i el tabac. I la mateixa psicòloga responsable del centre –Neus Aymamí– reconeix, com l’assemblea de Madrid, que la publicitat agressiva és un dels factors determinants per a caure a la gola del joc.

En aquest sentit, he de confessar que particularment em sento agredit especialment quan consulto el web de Segre, per les imatges d’un personatge que se suposa que m’ha de caure simpàtic per ser presentador de no sé quins concursos de televisió que només el veig quan m’ensopego amb ell fent zàping i que em convida i m’incita amb una gran rialla i gesticulació, amb fons de colors cridaners, a que jugui i aposti gratis o fins i tot regalant-me diners. Des de la portada en primer pla i de forma destacada, passant pel mig de la plana o consultant particularment qualsevol article o notícia del periòdic. I fa mesos que dura la campanya. Serà perquè potser un sent com una mica seu aquest diari i potser per això francament em sento assetjat. Curiós que a les mateixes planes del diari –temps enrere– articulistes havien manifestat en algun escrit la seua oposició a la promoció de les apostes, però excusava basant-se en una suposada professionalitat als personatges promotors de la propaganda, traslladant tota la responsabilitat a una manca de legislació apropiada (suposo que en el subconscient del signant, en plantilla del diari, justificava que el mitjà no deixa de ser un negoci i, per tant, publica el que les agències li envien, sempre dins de la llei). No obstant això, el rotatiu –virtual en aquest cas, si es pot dir així– demostra la seua preocupació pel tema investigant i publicant informació relativa. 

No deu ser fàcil, però seria molt interessant fer un reportatge similar com el que ha elaborat sobre el CSM i esbrinar a través de la banca la quantitat de persones que han perdut llurs estalvis i àdhuc llur patrimoni, és a dir, que s’han arruïnat per culpa del joc. 

Mentre em segueixo preguntant com és que un diari com Segre, que en el seu dia va prendre la determinació de no fer més publicitat sobre ofertes de prostitució, admet descaradament aquesta altra sobre apostes, sense miraments.

Comentaris

  • Completament d'acord amb l'articulista. El joc a les apostes, que pot ser compulsiu i adictiu, utilitza els mitjans de comunicació per a infiltrar-se fins i tot a edats puerils. Caldria una legislació mes dura per parar aquesta sagnis. I el govern no tendria de deixar en mans dels mitjans la decisió de fer o no fer publicitat, per què el mal que fa aquesta arruïnant vides es mes molt més gran els impostos que pugui recaptar.

5 -10 -20 -tots
1


 
Publicitat

Edi7orial

Vacaciones Santillana

Publicitat
Publicitat