Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Roger Argemí

Roger Argemí

Igualada, 1998. Cantant, compositor, estudiant de periodisme i economia. (Objectiu) i reflexiu. Obsessionat per transmetre la meva manera de veure el món a través de melodies, lletres i ara articles d’opinió. Encara podem fer un món millor.

Opinió

La mutació de la música en català

La música, com la vida, va canviant. Les preferències dels consumidors van evolucionant amb el pas del temps, i tot es va reformulant. Les cançons en català no en són una excepció. Mentre el pop-rock deixava d’estar de moda, la música mainstream en català es reafirmava en l'estil "festiu", amb grups abanderats com Txarango o Els Catarres. Aquestes formacions són les que omplien -i ho segueixen fent- tots els festivals d'arreu del territori.

L’estil propi d’artistes com La Pegatina, però, no es corresponia amb el que "triomfava" a nivell internacional. Centrant-nos en l’actualitat, en les deu cançons més escoltades a nivell mundial trobem diferents fenòmens. En primer lloc, representants de l'R&B i el trap com Ariana Grande o Post Malone; estrelles del reggaeton com Daddy Yankee; exponents de l'electropop i, aïlladament, alguns casos de pop més “tradicional" com Jonas Brothers o Shallow de Lady Gaga. Aquests dos últims, potenciats, amb total seguretat, per contextos més enllà del curs habitual de la indústria discogràfica: una pel·lícula multipremiada i el retorn d'un dels grups juvenils més importants del que portem de segle. En resum, un 80% de les cançons més escoltades al món actualment pertanyen a gèneres urbans.
 
Ja fa uns anys que alguns pensem que això no tenia lògica. No tenia lògica que els estils que sonaven arreu del món fossin d'una manera i que aquí el fenomen de la globalització no hi afectés. La veritat és que Catalunya, d'un manera admirable i sorprenent, fins ara ha mantingut d’alguna manera la seva cultura musical. I dic admirable perquè ens trobem en un moment històric en què els localismes van desapareixent mica en mica.
 
Un altre dels motius pels quals no hi havia hagut aquest canvi de gènere és per la "por", per la poca credibilitat d'alguns artistes, per la seva falta d’experiència, per la "comoditat" dels productors i discogràfiques. Probablement, la indústria preferia seguir mantenint els estils que garantien una seguretat. I raó no els faltava, no ens enganyem. A Catalunya som molt puristes en alguns aspectes. 
 
El 'trap' i l’R&B en català
 
Propostes com les de Pawn Gang o Bad Gyal, a alguns més que res els feia riure. Es tractava d'un primer invent i aproximació a aquest fenomen de canvi que tard o d'hora havia de caure pel seu propi pes, però per alguns més proper a la comèdia.
 
La veritat és que és molt difícil trobar la manera de recrear en català estils urbans. Estils que busquen ser desenfadats, transmetre emocions festives però d'una manera més obscura, planera i cool. Difícil també d'explicar amb paraules. Només calia temps, prova i error, ments pensants treballant darrere.
 
Alguns, mica en mica, ho estan aconseguint. Permeteu-me parlar de Lildami. No s'està donant la importància que té aquest artista a nivell estructural dins de la música en català. Si no em creieu, temps al temps. Ell ha aconseguit el que semblava impossible: reproduir els estils urbans com el trap, que "triomfen" a nivell internacional, i fer-ho d'una manera creïble. Amb una producció i un so real, unes cançons ben fetes i unes lletres espectaculars. Espectaculars perquè ha aconseguit no caure en el frikisme i la comèdia, incorporant alhora localismes i clàssics del territori com Serrallonga o un sampler' de la cançó 'Al Mar' dels Manel. Fent-ho, a més, amb un pack que aconsegueix transmetre el que transmeten artistes com Post Malone a nivell global. Això ha cridat l’atenció dels mitjans tradicionals, i fa pocs mesos ha començat a tenir-hi presència. Els 31FAM en són un altre exemple.
 
L’electrònica dins del pop
 
Què passa amb els grups que fins ara feien música festiva? Conscients que la indústria està canviant, mica en mica es van adaptant als estils més actuals. Fa uns dies, a un local d’oci, va començar a sonar una introducció electrònica d’una cançó. He de confessar que em va captivar. Per dins em preguntava de quin artista internacional seria: de la Camila Cabello, de Cardi B… Uns segons més tard la peça va continuar amb una veu en català, i vaig quedar bocabadat. Peces com 'In The Night' d’Oques Grasses són la prova que s’està produint una evolució, i tothom s’hi està adaptant.
 
El sorgiment de nous grups
 
Aquesta és també l’oportunitat que nous grups frescos sorgeixin i presentin les seves propostes musicals innovadores. Formacions com Siderland, que recorda als sons internacionals més 'mainstream' de Clean Bandit, de ben segur es posicionaran amb força dins del panorama de la música en català. Música que ens faci sentir la Gravetat, que ens faci notar que toquem de peus a terra. Això sí, per seguir volant en un món ple d’emocions que muta constantment: la indústria musical.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Tots els caps de setmana de l'any

Publicitat
Publicitat