Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Maria Fauria

Maria Fauria

Almacelles, 1977. Economista. Aprenent i gaudint de la vida mentre dirigeixo amb il·lusió FAURIA ASSESSORS FISCALS. I, alhora, encantada de posar el meu granet de sorra al millor mitjà de comunicació de Lleida.

Opinió

Cap pas enrere

Fàstic és el que sento quan veig el circ que pretén l’organització Hazte Oír posant en marxa un autobús amb el hashtag #StopFeminazis i l’eslògan “No es violencia de género, es violencia doméstica”. M’entristeix profundament que aquesta colla no sàpiguin diferenciar entre dos conceptes tan diferents i, alhora, tan presents en la nostra societat. 

La violència domèstica seria aquella que es produeix en l’entorn familiar. Abasta parelles, descendents, ascendents, persones amb relacions afectives anàlogues, tot i no conviure, i qualsevol persona dins del nucli de convivència familiar. És esgarrifant que es faci mal als més propers, als que ens han donat la vida, als qui l’hem donat nosaltres, a les persones que un dia van decidir compartir-la. És irracional, antinatural, però és real.

La violència de gènere ataca la dignitat, els drets i les llibertats de l’altre gènere, i en ple segle XXI el femení s’emporta la pitjor part. El masclisme que arrosseguem des de la creació de l’univers segueix present en un món aparentment desenvolupat que encara no entén que no existeix absolutament cap motiu que justifiqui desigualtats, de cap tipus, entre homes i dones. Per desgràcia, aquest tipus de violència es materialitza en assassinats, en amenaces, en maltractament psicològic, etc. 

És miserable reivindicar que la violència de gènere no existeix perquè s’inclou en la domèstica. Les dones són constantment víctimes de comentaris, accions i sobretot decisions que les menystenen per raó del seu gènere. I no cal pertànyer a un mateix nucli familiar. Potser només es van agradar un temps. I per això la va matar, perquè mai va ser seva...

Ens cal més educació. A nosaltres, les dones, per tal que no oblidem que tots som persones per igual. I a ells, els homes, per tal de que entenguin d’una vegada que hem vingut al món a complementar-nos, no a dirigir-nos ni a posseir-nos. I, molt menys, a matar-nos. 

Si pensen que amb autobusos, lemes i vergonyants accions pararan el feminisme, van molt però que molt equivocats. La revolució és feminista i, per si algú no se n’ha adonat, aquesta revolució ja fa temps que ha començat. I ho ha fet per no parar. I per no fer cap pas enrere. Per no fer-ne cap ni un.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

La ciutat òrfena de model comercial

Se7opinions

Publicitat
Publicitat