Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Antonieta Jarne

Antonieta Jarne

Em dedico a explicar i escriure història. Em dedico a intentar dialogar entre el present i el passat de la forma més rigorosa i transparent que puc. Amb això, ja faig.

Opinió

L’harem de la talla 38

Aquesta esplèndida metàfora pertany a la sociòloga marroquina Fàtima Mernissi, pionera del feminisme en el món musulmà i una de les que millor ha reflexionat sobre la idea que no existeix un patriarcat universal sinó que muta en funció dels contextos culturals en què es produeix. Entre la nombrosa producció assagística de què disposa sobresurt el llibre, publicat el 2001, L’harem occidental. Hi explica el saldroc que va patir el dia que va entrar en una botiga de Nova York amb l’objectiu de comprar-se una faldilla. La dependenta, amb un món vital perfectament colonitzat, li va engaltar:

-Les seues caderes no hi cabran! Vostè és massa grossa!

Mernissi explica que es va sentir horrorosa i humiliada. No obstant això, pocs segons després va decidir arraconar el victimisme i amb tota la dignitat possible li va respondre:

-Comparada amb què?

Segurament no en som prou conscients, però l’anècdota viscuda té com a rerefons mecanismes de control que responen a una forma de poder molt profunda. En la cultura musulmana l’home sobretot exerceix el seu domini mitjançant l’ús de l’espai. A les dones se les exclou dels llocs públics –les mesquites, per exemple– i en els àmbits privats se’ls assigna unes zones ben determinades. L’harem –part de la casa destinada a les dones i els fills petits– possiblement n’és l’exemple més icònic. En canvi, una de les manipulacions i opressions del gènere en el món occidental més vergonyants té lloc a través de la variable temps. Hi ha un immens totum revolutum que de manera màgica i alhora dramàtica està al servei d’un ideal de dona. La publicitat, els mitjans de comunicació, el cinema, la música, les entrevistes de feina... esdevenen màquines poderosíssimes sobre els cossos de les dones. Fa pocs dies algunes de les condicions de feina exigides al Mobile World Congress explicitaven sense complexos que calia tenir unes determinades característiques físiques pel que fa a les noies que hi volguessin treballar com a hostesses. El resultat? Dones fràgils, depenents i submises. L’ideal és el d’una dona jove. A partir d’un moment indeterminat passa a ser invisible. En el fons, aquest paradigma amaga una gran dosi de violència simbòlica ja que no s’ataca directament l’edat sinó que es disfressa com a opció estètica. Els cosmètics per deixar de sentir-se invisibles o la roba per intentar aconseguir una identitat sòlida són algunes de les eines fonamentals al servei d’aquest model imposat. 

Mentrestant, des de la superioritat moral autoatorgada per la cultura occidental es pretén colonitzar cultures no occidentals ja que es considera que contenen elements de dominació inadmissibles. Mernissi ho deixa molt clar. L’opressió de les dones occidentals per part del patriarcat és tan contundent com en altres cultures: “la talla 38 és una restricció tan violenta com el vel”.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Tots els caps de setmana de l'any

Publicitat
Publicitat