Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Lídia Rizos

Lídia Rizos

Xerraire i periodista per vocació, no entenc la vida sense llibres, música i bambolines. Sóc esquerpa, però en el fons tinc una certa inclinació marcada cap al romanticisme que procuro dissimular; segurament soc com tothom, però potser una mica més espontània que molta gent.

Opinió

Apologia de les necessitats

No sempre tens la sort, o la desgràcia, de caure a prop d’éssers que demanen el que volen. I, de vegades, això et resulta incòmode; però hauràs de reconèixer que fer tangibles els sentiments en paraules facilita els esdeveniments. Fins i tot els més difícils, fins i tot els més efímers, fins i tot aquells que, sabent que passaran, ens omplen el cap de pensaments. 

Et voldria apassionat, 
fins i tot et voldria groller 
i apedaçat tros a tros. 
Però et busco serè 
com la boira que fa a Lleida quan fa fred. 
 
Vas fent com que no hi ets, 
com si no hi fos... i deixo que ragi. 
 
I no les tinc totes mentre, 
ben decidida, el faig callar;
i desmanego, plego, planxo 
i em desgasto fins a acabar esbocinada. 
 
Aixeco la teva mirada i em busco 
en aquesta claror que diu que gairebé és primavera 
i que és el moment de remirar-me, 
empassar-me, atorrollar-me, endur-me 
i diluir-me en tot el que vaig espatllar.
 
I recorda que et necessito apassionat 
com la boira del gener,
groller com el primer raig de llum 
que vegis entrar demà per la finestra. 
 
I faré com si no hi fos, 
i faràs com que no hi ets.
 

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Tots els caps de setmana de l'any

Publicitat
Publicitat