Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Xesc Vidal

Xesc Vidal

Mallorca, 1981. Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques. Professor en comunicació. Coordinador de màrqueting. Això és el que tenc, i el que faig, però no el que sóc, o el que vull ser. D'il·lusions es viu i la meva és escriure i si hi hagués molta sort, viure d'escriure. Utopia? Poder sí, però en el camí per aconseguir els objectius personals hi ha la gràcia de la vida.

Opinió

Quan la música corromp les ànimes

Pot semblar de vells intentar anar en contra d’un estil musical actual, però les evidències, ara ja científiques, no poden ser més clares. 

El reggaeton ha entrat amb força dins la nostra societat. Fins i tot ha desbancat la resta  d’estils musicals a les plataformes digitals. És, sense cap dubte, la música més escoltada entre els joves, tal com afirmen les plataformes digitals Claro Música, Spotify o YouTube. Però no fa falta llegir cap estudi per entendre que aquest estil musical ha arrelat entre la joventut. El carrer n’és ple, les aules també i en els ambients d’oci nocturn és una constant que aclapara qualsevol amant de la música. Però en aquest article, més enllà d’identificar els estils més populars entre els joves, m’agradaria reafirmar una hipòtesi, o millor dit, contestar una pregunta que fa temps que em ronda pel cap, i és la següent: el reggaeton afecta d’alguna manera en la conducta masclista de la joventut actual? 

Alguns pensareu que estic exagerant, i que l’increment de la violència de gènere entre els joves -hi ha hagut un increment del 20% de detinguts entre joves de 18 a 20 anys per violència masclista- és culpa de l’educació, o de la passivitat judicial, o dels pares despreocupats, i no pas de la música. Però jo no soc l’únic que pensa que el reggaeton està corrompent les ànimes de la joventut. Estudis recents, com el d’Aina Maria Duran, els de Maria José Gulluci o els de Carolina Gutierrez, entre altres, reafirmen la idea que el reggaeton, a causa de les seves lletres i les seves imatges impregnades de sexisme, on la dona es dibuixa com un objecte purament sexual, poden afectar a la conducta d’aquells que l’escolten. Evidentment això no significa que tots aquells joves que escolten reggaeton es convertiran en masclistes desmesurats, però jo posaria la mà al foc per afirmar que el reggaeton és una de les principals causes de l’augment del masclisme entre els adolescents de la nostra societat. Hi ha altres causes, és clar, com la impunitat dels assetjadors, la indefensió de les dones, la passivitat de la justícia, la pornografia masclista o la passivitat de la mateixa societat. 

A més, el reggaeton no només afecta la conducta del mascle alfa. Segons un estudi realitzat per l’Associació Americana de Psicologia, els missatges que reben les al·lotes amb aquestes lletres i imatges és que elles són valorades per la seva sexualitat i el seu atractiu, més enllà de les seves virtuts internes i personals. Així, elles senten que han d’estar a l’altura de les models que surten als videoclips i, en un intent de ser acceptades, imiten les conductes, tot i que aquestes puguin relegar-les a aquest model de dona objecte. I com aquests estudis n’hi ha centenars que afirmen el mateix: els joves assimilen el que veuen i accepten aquestes conductes masclistes com a quelcom habitual. 

En fi, que estam en un moment complex, en el qual hem d’aplicar mesures dràstiques contra aquesta xacra. Malauradament aquestes accions preventives, que han de venir de la mà de les autoritats competents, són gairebé inexistents. Possiblement poc es pot fer en contra d’una deriva musical a nivell global i en un món de contingut liberalitzat, però segurament es poden fer moltes coses per intentar conscienciar els joves sobre els perills que comporta aquesta deriva d’arrel cultural. No parlo de prohibir. Parlo de canviar. De modificar conductes a través del coneixement, a través de la implantació d’estratègies a nivell familiar i educatiu. Si no, en uns anys, retrocedirem tot el que hem avançat en el respecte cap la dona, el tresor més preuat de la humanitat. 

Però per sort no tot és foscor en aquesta deriva masclista de la joventut. Hi ha grups de reggaeton que aporten llum en aquest túnel obscur i desgraciat. Artistes i grups com Ms. Nina, Becky G o Chocolate Remix, entre molts altres, aposten per lletres feministes i per videoclips on la dona deixa de ser un simple objecte sexual per esdevenir la protagonista de les històries cantades a ritme constant, monòton i de lletres rimades. Ara només falta que la joventut aprengui a diferenciar entre un reggaeton conscient amb els drets de les dones i un reggaeton masclista i empobridor, el qual enfosqueix les ànimes i ens transporta, de cop, a un món dominat de nou per aquell gall de corral, per aquell esperpèntic animalot dominador, per aquell desgraciat que veu en la dona una possessió.  

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

No sense la meva llar

Publicitat
Publicitat