Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Gerard Martínez

Gerard Martínez

Director de SE7ACCENTS.

Opinió

El paper de les nostres vides

Quants quioscos hauré visitat al llarg dels darrers anys... Una cinquantena? Més de vuitanta? Cent?! No ho descarto pas. De fet, per tirar endavant un diari, esdevé imprescindible el suport dels punts de venda habituals de premsa a Lleida, des de papereries o llibreries fins a benzineres, passant pels clàssics estancs, entre molts d’altres.

La veritat és que no en tinc cap queixa del tracte rebut al llarg del centenar de visites. Bona gent, normal i corrent, amb els problemes normals i corrents de tota bona gent d’avui en dia. Per a ells, però, aquests problemes tenen nom i, almenys, un cognom: la crisi del paper.

Marges de benefici cada vegada més reduïts, la impossibilitat de controlar la quantitat d’exemplars que els arriben de cada número i l’envelliment progressiu del lector de premsa en paper s’han erigit com les principals bèsties negres d’un sector que, en el cas de la capital de Segrià, ha vist com havien d’abaixar la reixa fins a una seixantena d’establiments especialitzats en aquest àmbit. L’adjectiu dramàtic es queda curt per a la quantitat de famílies que s’han quedat senses ingressos.

El patiment dels quiosquers és equiparable al dels periodistes, que veuen com els llocs de feina es redueixen en consonància amb les vendes dels diaris on treballen. El paper s’ha convertit en una eina gens sostenible, tant econòmicament com ecològicament. I no és que servidor no hi cregui; soc incapaç, per exemple, de llegir un llibre mitjançant una tablet, ho he de fer en paper, però aquests són productes acabats, a diferència dels diaris, que quan surten a la venda ja han perdut tota la vigència del dia, que, en el fons, és la seva raó de ser.

Adaptar-se o morir, no hi ha més. De la mateixa manera que la premsa va superar la crisi que va suposar l’aparició dels diaris gratuïts, ara toca adaptar-nos a una nova realitat, realitat virtual en aquest cas. Internet i paper han de saber conviure, però conferint al paper un altre paper (permeteu-me la redundància, si us plau). Perquè sense paper, quin paper interpretarem els periodistes i els quiosquers en aquest joc l’objectiu del qual és arribar a final de mes? Penseu que aquest és el paper de les nostres vides...

Comentaris

  • Em va flipar la discusió amb el Postu. Suposo que vas ser tu, quin repàs l'hi vas fer! jajajaja Ja és hora que algú li baixi els fums aquest paio, es pena que el món gira al seu voltant.

  • Molt bon artícle Gerard! No em sorprén venint de tu... :)
    Segons el meu punt de vista hem d'anar cap a un nou model de periodisme, com el que vam debatre a la jornada de iSe7, on vaig intervindre. De fet 7accents ja té una nova forma d'actuar i s'està consolidant malgrat siguin temps díficils pel periodisme amb uns criteris ètics i bastant moderns.

    I t'estenc la mà a tu i els teus companys periodistes a fer un nou diari de paper, pens... Llegir més

  • #1 Gràcies per seguir-nos tan minuciosament, resulta gratificant adonar-se de la capacitat de perdurabilitat que han tingut les meves paraules en la teva memòria a pesar del pas del temps. Sincerament, moltes gràcies. :) Del 2014, per cert!

  • Hola Gerard, bon article de l'any 2010. O 2012. Aprox.

5 -10 -20 -tots
1


 
Publicitat

Edi7orial

Fruita amb injustícia social

Publicitat
Publicitat