Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Roger Argemí

Roger Argemí

Igualada, 1998. Cantant, compositor, estudiant de periodisme i economia. (Objectiu) i reflexiu. Obsessionat per transmetre la meva manera de veure el món a través de melodies, lletres i ara articles d’opinió. Encara podem fer un món millor.

Opinió

L’amor és amor

No vull fer un article d’opinió. Qui soc jo per explicar-vos quatre ximpleries? Aquest cop, en l’espai que 7accents m’atorga, voldria que em resolguéssiu un dubte. M’agradaria que, entre tots, definíssim un concepte, una pregunta que sembla molt complicada i que cadascú interpreta de forma diferent. Què coi és l’amor?

Fa un temps vaig escriure un post a Facebook preguntant-ho als meus contactes. Les seves respostes van ser múltiples i diferents; fins i tot algú em va assegurar que simplement era “Roma al revés”: una gran descoberta.

Els qui s’ho van prendre més seriosament van repetir paraules com “respecte”, “complicitat”, “admiració”, “agraïment”. Un “idioma universal”, “incondicional”, el plaer de “compartir”, del sexe i dels petits detalls. Alguns també van diferenciar amb claredat entre “amor” i “enamorament”. Aquest últim és el “subidón hormonal” que ens han venut les pel·lícules de Hollywood, que fa que el cor ens bategui a velocitats inusuals i que “tal com puja, baixa”.

Jo sempre he anat una mica perdut en aquest aspecte. Tant escriure cançons d’aquesta temàtica i resulta que mai no n’acabo aprenent. I és que suposo que mai se n’aprèn, de l’amor. És cert que cadascú el sent d’una manera diferent. Potser és el moment en què Cupido et clava les fletxes i et travessa el cor fins a matar-te. Potser és aquella parella d’ancians que es dona la mà tot caminant per la ciutat. El que queda clar és que es tracta d’una concepció oberta, i que “l’amor” sempre és i serà “l’amor”.

Comentaris

  • Si hagués de parlar de l'amor, et parlaria dels seus ulls quan em miren volent dir-me alguna cosa, però sense parlar.
    Quan em guinye l'ull d'aquella forma en la qual és inevitable que se m'escapi un somriure sense adonar-me.
    Et parlaria dels seus llavis quan toquen els meus, i dels seus petons, de tots.
    Et parlaria de les seves mans, i de la forma en què acaricia cada racó del meu cos, de la facilitat d'abraçar-me quan més ho necessito i ... Llegir més

5 -10 -20 -tots
1


 
Publicitat

Edi7orial

Admirat Josep

Se7opinions

Publicitat
Publicitat