Roger Argemí
Igualada, 1998. Cantant, compositor, estudiant de periodisme i economia. (Objectiu) i reflexiu. Obsessionat per transmetre la meva manera de veure el món a través de melodies, lletres i ara articles d’opinió. Encara podem fer un món millor.
Opinió
L’amor és amor
Fa un temps vaig escriure un post a Facebook preguntant-ho als meus contactes. Les seves respostes van ser múltiples i diferents; fins i tot algú em va assegurar que simplement era “Roma al revés”: una gran descoberta.
Els qui s’ho van prendre més seriosament van repetir paraules com “respecte”, “complicitat”, “admiració”, “agraïment”. Un “idioma universal”, “incondicional”, el plaer de “compartir”, del sexe i dels petits detalls. Alguns també van diferenciar amb claredat entre “amor” i “enamorament”. Aquest últim és el “subidón hormonal” que ens han venut les pel·lícules de Hollywood, que fa que el cor ens bategui a velocitats inusuals i que “tal com puja, baixa”.
Jo sempre he anat una mica perdut en aquest aspecte. Tant escriure cançons d’aquesta temàtica i resulta que mai no n’acabo aprenent. I és que suposo que mai se n’aprèn, de l’amor. És cert que cadascú el sent d’una manera diferent. Potser és el moment en què Cupido et clava les fletxes i et travessa el cor fins a matar-te. Potser és aquella parella d’ancians que es dona la mà tot caminant per la ciutat. El que queda clar és que es tracta d’una concepció oberta, i que “l’amor” sempre és i serà “l’amor”.
Mail 
PDF
