Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Eduard Ribera

Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la meva carrera he recollit diversos premis. He publicat La casa per la finestra (1988), El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d’estil (2011), La vida assistida (2012) i De memòria (2016). He difós guions de ràdio (Les vacances de l’avi Sinofós, COM Ràdio 1998), de còmic (La muntanya és font de vida, Generalitat de Catalunya 2002) i de televisió (Gags inanimats, Lleida TV 2008) així com articles en revistes analògiques i mitjans digitals. Des de 2005 mantinc el blog literari L’Escriptori on publico textos d’actualitat i de ficció.

Opinió

Els bous i les guineus

«Després de mesos de secada, els bous es van apropiar de la bassa i no hi deixaven abeurar ningú més que les vaques i els vedells, amb el trist argument que el tirà del pastor els exigia cada cop més i més llet. Les guineus, fartes de pidolar-los l’aigua dia sí, dia també, van començar a perforar un pou uns centenars de metres més enllà, a la recerca de la veta que alimentava l’estany.

»Com que la tasca era feixuga, van convidar la resta d’animals de la contrada a col·laborar, amb el compromís de compartir l’aigua que poguessin trobar. De seguida s’hi van apuntar els conills, les llebres, els talps i els teixons, veritables experts en l’art d’excavar. També les rates de camp i les fures, que van deixar de banda les seves diferències amb els conills. Les cabres, els cabirols, els senglars, els eriçons i els gats fers també s’hi van voler sumar.

»Passats uns quants dies de treball tenaç, l’aigua va brollar generosa i poc a poc es va anar entollant. Ho van celebrar amb alegria i van batejar el nou aiguamoll com «la bassa de tots». Els únics que hi van ser vetats van ser els bous, les vaques i els vedells que, a mesura que passaven les setmanes, van veure com la seva tolla privada s’anava assecant i la seva producció lletera anava minvant sense remei. A la fi, el pastor, culpabilitzant els remugants perquè l’estaven arrossegant a la misèria, els va fer pujar a un camió i se’ls va endur; d’aleshores ençà, cap animal no els ha vist més per aquells prats. A l’indret de la bassa dels bous ara hi creixen el timó i les argelagues».

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Amb un llibre mai no estarà sol

Publicitat
Publicitat