Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Amat Baró

Amat Baró

Cínic, epicuri, estoic, judeocristià, romàntic, existencialista, postmodern, cíborg. I, enmig d’aquest oceà heretat en tempesta permanent, una raó petita petita que gosa poder treure’n l’entrellat: neurastènic, nostàlgic, neuròtic. Esclar.

Opinió

Roig o vermell?

El cap de setmana vam anar a Menàrguens a veure un espectacle de titelles amb motiu de la festa major de Sant Vicent. Aquest poble de la Noguera és conegut per la fàbrica modernista La Sucrera; per ser la vila nadiua de Joan B. Xuriguera, l’autor d’Els verbs conjugats, i per ser el poble de Joan Barceló, la precoç estrella fugaç de la literatura catalana, que morí sobtadament amb el mateix nombre de llibres que anys viscuts: 24! Un dels estudiosos i editors de Barceló és el també menarguí Jordi Casals, autor d’algun llibre de versos i home d’una sensibilitat important. Des que Casals és a l’Ajuntament, les festes majors sempre tenen algun espai per al patrimoni cultural català, cosa que no abunda en aquestes diades, marcades de fa anys per una atonia general.

Vam veure El somni de l’espantaocells, una producció del Centre de Titelles de Lleida, creada i dirigida per Joan-Andreu Vallvé i interpretada amb gust i delicadesa per les actrius Íngrid Teixidó i Clara Olmo. És una història d’un ésser aparentment dissortat que, amb la força dels amics i amb entusiasme, converteix els seus defectes en virtuts. L’única pega va ser la llengua. Si bé les veus de les actrius eren excel·lents, no donava bo de sentir-la. El seu parlar tenia tots els trets dialectals neutralitzats i per això resultava mancat de vida, asèptic. En lloc de dir cunill, deien conill; per comptes de dir aspantaocells, espantaocells, agrada per agrade... Això, evidentment, no és culpa seua, sinó de la creença que el lleidatà s’ha de sotmetre a les regles de l’ortografia, la qual cosa és un disbarat, perquè l’ortografia és una convenció i no un reflex de la parla. No se li acudiria mai a un figuerenc, a un vigatà o a un vallenc de sortir a l’escenari i declamar sense fer cap vocal neutra i sense convertir cap àtona en u amb l’argument que no s’escriu així. 

Anem molt despistats. I ni l’escola se n’escapa. La meua filla, des que hi va, ja diu vermellsorra o acostar-se en lloc de roigarena o atansar-se..., que és el que sent a casa. I si els expliquen un conte, parlen d’en Patufet i mai del Patufet -que ordinari!-. No es pot dir repenjarescatxigar ni muricec! Un mestre, un actor, un periodista, han de saber que l’Institut d’Estudis Catalans aconsella sobre la legitimitat de les característiques dialectals en situacions formals. I la majoria de les que el lleidatà s’autocensura, l’Institut les accepta sense complexos. La metròpoli barcelonina, que ha imposat als seus mitjans un model de llengua únic i miserable, també en té culpa. I tampoc no hi ajuden les carrinclonades de Lo Diccionari i el Senyor Postu, les quals, lluny de dignificar i normalitzar el lleidatà, l’han assimilat a un tarannà bast i talòs. Com si dir sisquere o alego fos sinònim de ser imbècil.

Comentaris

  • Jo sempre he minjat vidella i no vedella, canalons i no canelons, i vaig al cini (Funàtic) i no al cinema. Sóc una espècie en vies d’extinció. Déu meu sinyor!

  • Gràcies Amat per defensar la nostra parla, de gent, que pensant que ho fan més bé li treuen tot el suc que té!mira,m'ha sortit un verset!

  • Sempre val la pena dónar un tomb per Vacalforges, terra de bona gent i que en els darrers anys ha fet un gran salt a nivell asociatiu i cultural. Son pocs però es mouen molt.
    Desde que va pertanyer al monestir de Poblet segles enrera , Vacalforges ja apuntava maneres.
    Nosaltres hem de ser els primers en dónar valor a la nostra forma d'expresar-nos, i molts cops nosaltres mateixos som els primers que ens tirem pedres a la nostra teulada.
    Salut, km, cultura i somriures.

  • Sens dubte....roig

  • Quanta raó tens Amat!
    El senyor "Postu", aconsegueix que semblem "imbècils i analfabets" els lleidatans, a mes no son pas correctes les seves formes !

5 -10 -20 -tots
1


 
Publicitat

Edi7orial

La ciutat òrfena de model comercial

Se7opinions

Publicitat
Publicitat