Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Laura Sànchez

Laura Sànchez

Observo el món a través de la fotografia, el visc a través del teatre i el somio a través de la literatura.

Opinió

'Amors Sense Casa. Poesia LGBTQ catalana'

Quan pensàvem que ja estava tot publicat en el camp d’antologies i estudis sobre literatura dels Països Catalans, arriba en Sebastià Portell, un jove mallorquí de tan sols 26 anys, i edita la primera antologia de poemes LGBTQ (de temàtica lèsbica, gai, bisexual, transsexual i queer). El títol, Amors Sense Casa, sorgeix d’un poema de Maria Mercè Marçal. Portell explica, a la contraportada del llibre, que el poemari és «[...] un recorregut personal a la recerca dels desitjos i de les identitats sexuals i de gènere no normatius en la poesia catalana dels últims cent anys. Un seguir les traces d'aquelles maneres de voler, d'estimar, de desitjar i de ser que en un moment o un altre, com la poesia mateixa, no han encaixat en la norma.» 

L’antologia aplega 34 poetes de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears, que estan ordenats cronològicament, sent la primera Maria Antònia Salvà (Palma, 1869-Llucmajor, 1958) i l’últim Guillem Gavaldà (Cerdanyola del Vallès, 1997). Portell exposa que a través d’aquest ordre es pot observar l’evolució de com es parla d’aquesta temàtica i subratlla que hi ha un gran canvi a finals dels 70, quan minva la repressió i la censura. És un recull de veus veteranes com Joan Ferraté, Blai Bonet, Biel Mesquida i Maria Mercè Marçal; i de veus contemporànies com Sebastià Alzamora, Bel Olid i Sílvia Bel Fransi, entre d’altres. A més, el llibre inclou poemes inèdits de Carles Rebassa i David Vilaseca. 

La tria dels poetes ha estat feta únicament segons si tractaven la temàtica LGBTQ en els seus poemes, sense tenir en compte l'orientació o la inclinació sexual dels autors. Tal com diu Portell, són “textos llegits com a entitats independents i amb la mínima implicació de la història de vida de cadascun dels seus autors”.

No soc una gran lectora de poesia i no tinc un gran bagatge en aquest camp literari. Desconeixia que hi hagués tants poemes que tractessin aquesta temàtica. A més, quan he estudiat el tema amorós dins la literatura (catalana i castellana) sempre s’ha seguit un “punt de vista pretesament neutre, normal del narrador canònic”, com explica Maria Mercè Marçal en el seu assaig Sota el signe del drac (2004). Amb altres paraules, un tipus d’amor heterosexual entre un home i una dona. De vegades, sí que sorgia la qüestió de l’homosexualitat a les classes, però sols com a apunt biogràfic de l’autor i no pas pel fet d’haver treballat aquest motiu literari en els seus poemes, com per exemple el cas de Federico García Lorca. Per aquest motiu, és necessari rellegir els textos amb una mirada més oberta, per captar tots els matisos que queden als marges d’allò que ens han imposat com a "normatiu", tal com diu Marçal: “Estic convençuda que només revisitant els textos de les escriptores que ens han precedit amb una mirada altra podem «desemmascarar» i «revelar» tot allò que resta fora dels paradigmes crítics pretesament neutres, construïts al marge d’aquest «plus» que no té lloc en l’ordre simbòlic patriarcal” (Sota el signe del drac, 2004). 

A més d’aquesta relectura, Portell, en la introducció del llibre, reivindica “l’elaboració d’un contracànon no excloent, que se suma i que busca l’aparició de tots els altres, i no a la inversa”. I afegeix que ha de ser “una manera de fugir del cànon, la unitat i la uniformització i de posar el dit a la nafra dels dubtes, d’allò que grinyola, d’allò que incomoda”. 

Aquesta antologia recull les veus de tots aquells amors sense casa, unes veus poètiques necessàries que descriuen la pluralitat de la societat.

Comentaris

5 -10 -20 -tots
1


 
Publicitat

Edi7orial

Manifest

Publicitat
Publicitat