Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Pere Gilart

Pere Gilart

Ara de ràdio, però a més a més sempre he estat de poble, d'esports, de lletres, de cau, de fer-m'ho a casa, de rialla fàcil, de lligar caps i d'ajudar a les padrines a pujar la compra a la cinta. Això sí, mai de posar pals a les rodes, així que som-hi!

Opinió

Viure més i millor

Ara que em faig gran, tot i que admeto que mai ho seré del tot, vull deixar clar que si algun dia pel que pugui ser em faig gran de veritat, vull...

Si em faig gran, vull seguir assumint el pes de les meves decisions. Del que faig, del que dic i, per tant, del que soc. Vull seguir preguntant-me on vaig i respondre amb la certesa que soc jo qui continua triant el meu rumb. També vull preguntar-me amb qui vaig i, encara amb més contundència i honestedat, assumir que només soc el seu company de viatge, però que ella va on vol.

Amb aquesta llibertat, de gran vull seguir desitjant. Vull no deixar mai de tenir gana, i de voler menjar-me el món. Vull mantenir la contradicció del voler i no tenir, i del fet de tenir i no voler. Seguir cometent l'error de no estar prou despert quan es gaudeix, i després voler-ho reviure en somnis.

Amb aquest anhel, de gran vull seguir escoltant. Escoltar per mai sobrevalorar el que ja sé ni menystenir el que desconec. Perquè d'escoltar mai n'hi haurà prou, i mai en serà suficient. Vull veure-hi clar amb l'oïda i deixar que els altres diguin el que pensen sobre la meva persona. Vull poder acceptar que els altres tenen la seva veritat i integrar-ne una part a la meva.

Amb aquesta predisposició a aprendre, vull estimar. A gent que gaudeixi de la meva presència sense voler-me posseir. A algú capaç de respectar les meves decisions i el meu tarannà. Estimar algú que no es deixi d'estimar a si mateix. A algú que no deixi d'escollir el que vol a la seva vida ni que això suposi no incloure'm més al seu present.

Perquè si em faig gran, vull seguir creixent. Perquè m'he n'acabo d'adonar que estic parlant en present, "vull", i no en futur i condicional, "voldria". Perquè acabo d'admetre que m'estic fent gran i que tot i això ho vull aquí i ara.

Amb la premissa de no deixar mai de voler i amb l'impossibilitat de negar-me a seguir sumant anys, vull seguir vivint, vivint més i millor.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Manifest

Publicitat
Publicitat