Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Anna Costa

Anna Costa

Emprenedora a Cromm perruqueria. Capturo moments a @annacos74 i crec en els els valors de @slowshoplleida. M'agrada crear imatge, la política, escriure i llegir, i no tot  a part iguals. I per aquí un tast del que penso, sento i observo.

Opinió

De moment...

Avui no us descobriré res. No anem bé, el món està girat, de moment...



Les injustícies cauen pel seu propi pes i els temes a tractar serien múltiples i molt extensius. Però us n'anomenaré un o dos.

Passem Reis i la suposada normalitat amb la tornada a les escoles és reactiva. La pregunta de la setmana: -Com va la reincorporació? -Quina?, em pregunto jo, i llavors hi dono les vacances de Nadal. Ai! Però és que jo no soc d’eixe món... de moment. Autònoma i amb establiment obert no hi ha opció per a vacances, si no és a l’agost, quan el món sembla que s’acaba. I segrestant ponts per fer escapades això sí, sense deixar de pagar cap factura. No existeixen les vacances pagades. No hi ha més opció. I agraïdes hem d’estar, de moment...

L’emprenedoria té un preu en tots els sentits, un camí solitari i sí, està clar, un si posa perquè vol. Però davant les institucions no tenim cap ajuda tot i que contribuïm a donar llocs de feina i forgem la personalitat de la societat, sumant idees, projectes... Tenim una quota mensual de les més altes i abusives d’Europa, i paguem i callem. Si el teu àmbit és comercial o de serveis, fem més hores que un ventilador, de moment... I quan apostes per la reforma horària, sembla que a segons qui l'ofens perquè positivament et diuen: -Això aquí no ho aconseguireu! Gràcies, encara doneu més força per
apostar-hi, almenys a mi i al meu entorn, que ens agraden els obstacles i trencar amb les normes mal establertes.

No parlarem de les dificultats de trobar personal qualificat en tots els sectors, cosa inexplicable quan l’atur que tenim també és tristament dels més alts d’Europa.

I tot això i molts més que em deixo són les converses típiques entre autònoms, emprenedors i persones amb ganes de fer i amb il·lusions massa sovint truncades per una societat que no valora al petit empresari, de moment...

Tanmateix, amb sinceritat us diré que crec que les dues parts en tenen la culpa. Els primers manquen d’una associació que lluiti pels nostres drets i millores i a l’altra banda ja els està bé que no ens mullem perquè així, a part que contribuïm a tapar aquells forats econòmicament parlant que gestionen de dubtoses formes, no els donem molts mals de cap. O heu vist mai que els autònoms d’aquest país fessin vaga, manifestacions o tallessin carreteres..? Doncs no, la cautela és el gran enemic de l’autònom. Pensar que això de reivindicar és només una qüestió de treballadors assalariats és el nostre gran error, de moment...

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Amb un llibre mai no estarà sol

Publicitat
Publicitat