Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Imma González

Imma González

Lleida, 1989. Aprenent de fotografia i de producció audiovisual. Amant de Miles Kane, en somnis. Amb cor de groupie rockera dels anys setanta.

Opinió

The man in the high castle

Des de principis dels anys vuitanta, gran part de l'obra de Philip K. Dick s'ha traslladat al setè art de manera més aviat discreta. Amb excepció de Blade Runner, prou fidel a la novel·la (si deixem de banda el títol, és clar), la resta de films que beuen de l'univers K. Dick acostumen a ser cintes de ciència-ficció amb un rerefons inspirat en alguna idea puntual de l'obra de l'escriptor americà. 

El show de Truman, Total Recall, A Scanner Darkly o Minority Report són només alguns dels noms, potser els més coneguts, que s'inspiren de manera més que evident en el concepte de la seva obra, però no es poden considerar adaptacions completes de les seves obres.

Moltes vegades m'he preguntat el perquè d'aquest "poc interès" per adaptar unes obres que, des del meu parer, descriuen uns universos que podrien ser encara més fascinants si els veiéssim en una pantalla de cinema, com per exemple el de Flow My Tears, the Policeman Said, amb una estètica retro moderna molt marcada, abanderada pels tocadiscos incorporats als cotxes voladors.

Quina va ser la meva sorpresa, doncs, quan fa unes setmanes vaig descobrir que The man in the high castle s'havia adaptat en format de sèrie i que portava en emissió ni més ni menys que des de l'any 2015. Sí, ho sé, 2015. Fa gairebé quatre anys que es va estrenar i ara arribo jo, com si hagués descobert Amèrica (transformada en un Reich, això sí). Bé, tenint en compte que vaig començar a veure Lost deu anys després de la seva estrena, no considero que aquesta relliscada sigui tan greu.

No obstant això, en la meva defensa diré, i aquí és on volia arribar, que aquesta sèrie, que en uns mesos estrenarà la seva quarta temporada, està passant completament desapercebuda pel públic en general. Potser la plataforma (Amazon Prime Video), paradoxalment la més desconeguda de totes les que tenim a l'abast actualment, és una de les raons per les quals aquesta desconeixença general es pot veure més aguditzada. Ho desconec. El que sí que us puc dir és que la sèrie mereix ser vista. El plaer de veure una obra tan ambiciosa com aquesta, adaptada de manera tan fidedigna, amb una ciutat de Nova York esgarrifosament silenciosa i neta governada pels nazis o un San Francisco impregnat fins a l'últim carrer de la cultura japonesa és indescriptible. Encara que arribis amb quatre anys de retard.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Les nostres arrels

Publicitat
Publicitat