Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Xavier Porta

Xavier Porta

Lleida, 1952. Jubilat en exercici. Ex de moltes coses: exconsultor de recursos humans, excorredor d’assegurances, exmilitant de partit polític, ex..., i en camí de ser ex de mi mateix. Pare actiu d’una parella d’adults. Inquiet, crític, sensible...

Opinió

Nein, nein propaganda

Es palpa en l’ambient una sensibilitat general entorn de la política, d’increment de l’interès per una part, o bé pel contrari, d’un cansament o fins i tot desídia pel tema, la qual cosa no deixa d’evidenciar aquesta sensibilitat. Comentaris crítics alguns o complaents d’altres, generalment aquests entre els que gaudeixen d’una manera o altra dels beneplàcits de la gestió del poder. Sigui per la política local, nacional o estatal.

Sempre he pensat que les legislatures haurien de durar cinc anys, i no quatre. El fet és que dels quatre anys establerts només n’hi ha tres d’efectivament productius, i mal comptats. Que si s’ha de prendre possessió –tres setmanes com a mínim–, que si la formació del cartipàs, que si l’establiment de les comissions... això, anant bé i arribant a acords mitjanament de pressa entre els partits electes. Recordo que quan la crisi de Grècia, si diumenge hi havia hagut les eleccions, el següent dimarts o dimecres estava constituït el govern i el ministre d’economia ja estava a Brussel·les discutint a la taula formalment la viabilitat de les mesures a prendre amb els seus col·legues europeus; aleshores, perquè fan falta tres o quatre setmanes? Això, si no s’ajunta amb el període de vacances. I al final arriba el darrer any, inútil pràcticament a efectes pràctics. A la que s’han cobert els tres anys de legislatura, els partits i els polítics s’obliden per complet del programa electoral, de les necessitats de la població i de tot; només tenen una fita: guanyar les pròximes eleccions. Això sí, prenent decisions des de la institució on governen, per a treure’n el màxim profit en la contesa electoral propera, i de vegades abusant dels recursos de la institució en benefici propi i del seu partit. Per tant, un any perdut pràcticament i retratant-se en un sortidor nou, un abeurador per a gossos, un jardinet o anunciant a bombo i plateret qualsevol pla magnificat sense cap garantia de poder-lo executar, doncs quedarà a expenses del resultat electoral. Per molt que diguin els subjectes com en una de les escenes més còmiques que recordo de la pel·lícula Un, dos, tres de Billy Wilder: Nein, nein propaganda, tot ho fan de cara a la galeria. 

En l’àmbit lleidatà i ara que ja han passat uns mesos, es veu que malgrat el canvi d’alcalde, la tònica segueix essent la mateixa. Els partits són màquines i tenen unes plantilles i maneres de fer similars. Tant se val qui hi hagi al capdavant, les tècniques són les mateixes. Potser hem vist algun detallet perquè no sigui dit i per a marcar alguna diferència amb el seu predecessor però, en definitiva, la mateixa màquina i el mateix sistema. Plus ça change, plus ça devient la même chose. 

Si no, que se’ns expliqui clarament una de les darreres decisions de l’equip el govern. Que a hores d’ara amb una convocatòria pública més que dubtosa del partit que regeix la Paeria (Partit dels Socialistes de Catalunya, diguem-ho clar), d’un projecte cultural d’entrada mal definit (internacionalització? Qu’est-que c’est ça? biennal?), a presentar literalment a les portes de la campanya electoral, amb una escassa difusió de la convocatòria (cuita dins la regidoria i amb només set dies de termini segons el perfil del contractant, i que en definitiva sona més a propaganda, malgrat el que diguin els convocants i les adjudicatàries, i per molt que es desgallitin amb el nein, nein, propaganda

I és que de vegades sembla que els polítics i alguns companys ens preguin a la població per canalla de popa. Per això deia lo de la sensibilitat al principi. ¿Es creu el grup del PSC que la gent traguem amb rodes de molí? ¿Es creu que ens empassem que és correcte (legítimament) la convocatòria d’un concurs públic amb set dies de termini, igual que ara fa dos anys quan es va publicar la contractació d’un pla estratègic de cultura també en plenes festes nadalenques i amb tant poc de temps com perquè la gent s’hi pogués interessar, i que a més a més el guanyador va presentar un treball qualificat dins l’ambient com un word, un nyap o un treballet de recerca de segon de batxillerat? 

Senyors i senyores del PSC, ¿preteneu recaptar els vots per a seguir governant durant quatre anys més –amb el suport de Ciudadanos, si treu suficients regidors–, amb aquests ardits? I amb la faca del 155 al cinto, per si fa falta...? 

Com deia al principi, la gent està sensible i no es deixa entabanar fàcilment, malgrat les gesticulacions histriòniques i els crits de nein, nein propaganda! 

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Contra el feixisme, Maria Rius

Publicitat
Publicitat