Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Noèlia Díaz

Noèlia Díaz

Alcarràs 1977. Crec en les persones, això m'ha portat a ser mare, infermera i, abans, regidora. Aposto per l'amistat, de vegades perdo però quan guanyo soc la dona més rica del món.

Opinió

Reflexions sobre Nadal...

El Nadal és un temps ple de petons, abraçades i bons desitjos. També es temps de consumisme desmesurat i hipocresia per aquells que t’han girat l’esquena quan els necessitaves.

Per mi, el Nadal és un moment de retrobament i reconciliació. Trobades amb aquells que durant la resta de l’any portem una vida lligada al rellotge i l’agenda, una vida que no ens permet o no li permetem fer una pausa per veure els que estimem. Aquests dies plens de dinars, sopars i cafès a deshora ens donen l’oportunitat de reunir-nos i recordar el que realment és important, les persones. Fer-los saber que, tot i que el proper any tot seguirà igual, els tenim presents cada nit abans de tancar els ulls.

Moment de reconciliació. De reunir-nos, oferint el millor de nosaltres, carregats d’humilitat amb aquells que hem ofès i de paciència amb els que ens han ferit. No cal pronunciar el perdó ni fer penitència pels pecats comesos, només un somriure, una mirada pot esborrar tot allò que ens ha fet mal. Si no fos pel Nadal no tindríem l’oportunitat de mirar-nos als ulls i iniciar un nou camí. 

Posem a taula el millor de cada casa perquè aquells amb qui la compartim gaudeixin al màxim del moment. Obrim la porta a familiars i amics, com més millor. Preparem l’àpat pensant en els gustos de cadascú per a què tothom se senti especial, per a què sigui la persona més especial de la nostra vida.

El Nadal és màgia. No podré oblidar mai la cara de la meva filla petita en saber que els Reis són els pares, la seva decepció es va convertir en admiració en comprendre que tot un poble col·labora per fer feliços els més petits. Senyors que no els coneixen, la nit de Reis deixen la seva família per fer el paper més important, seure’s els infants a la falda i fer-los somiar. Nois i noies es vesteixen i regalen el seu millor somriure a pesar del fred i les hores interminables de cavalcada. I tot, per fer possible la nit més màgica de l’any de forma desinteressada, simplement per regalar felicitat als nens i nenes, i, per què no dir-ho, també als adults que ens els mirem envejant la seva innocència.

Hipocresia? Sí. Cinisme? També. Deixem de banda aquells que ens feliciten les festes per cortesia fingida i acceptem els desitjos dels que realment ho fan amb el cor. Gaudim de la companyia dels que tenim a prop recordant els que ja no hi són agraint la sort d’haver-los tingut algun dia a la nostra vida.

Ha passat la nit de cagar el tronc, el dia de Nadal i Sant Esteve, rebem el nou any amb grans propòsits i la nit de Reis amb il·lusió d’infant. I si veieu un estel fugaç, no penseu que guia ningú cap a Betlem, penseu que és algú que us somriu des del cel i us desitja BON NADAL. 

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Admirat Josep

Se7opinions

Publicitat
Publicitat