Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Lídia Rizos

Lídia Rizos

Xerraire i periodista per vocació, no entenc la vida sense llibres, música i bambolines. Sóc esquerpa, però en el fons tinc una certa inclinació marcada cap al romanticisme que procuro dissimular; segurament soc com tothom, però potser una mica més espontània que molta gent.

Opinió

Apologia d'una veritat

Tu ja sabies que un no és important. És important per la persona que l'emet, tot i que pot resultar, fins i tot, insignificant per la que l'ha de rebre. Podem jugar a dir-nos tot el que no ens agrada, podem fantasiar amb totes les possibles causes d'aquest fracàs. Digues que no doncs, no és menys cert que un , si realment te'l creus, si realment el pronuncies de veritat.

Ara bé, si el no és un potser, si el no és un depèn, si aquest no és un emmascarat... aleshores, estaràs mentint. A qui? A tu, o a mi? A la societat? Als que ens estan mirant? Digues, a qui és que vols enganyar?

No t'estic jutjant. Jutjo el mirall amb el qual ens estem mirant. Jutjo totes aquelles xarxes, intangibles i tecnològiques, que ara ens uneixen. Aquest postureig, fins i tot simpàtic, de publicar què fa ara el meu gat. Aquest postureig, fins i tot atraient, de veure en què estàs treballant. En contra, doncs, o a favor de perdre la intimitat?

Si ets, si soc, si som capaços de pronunciar aquest no, quan vol dir ; o enviar un , quan és un no... aquestes xarxes que ens apropen ens acabaran allunyant. Serem dos estranys jugant a creure'ns coneguts, serem uns ulls que jutgen el que no és veritat.

Perquè tots ho sabem; molts cops, gairebé sempre, callar també és mentir.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fruita amb injustícia social

Se7opinions

Publicitat
Publicitat