Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Imma González

Imma González

Lleida, 1989. Aprenent de fotografia i de producció audiovisual. Amant de Miles Kane, en somnis. Amb cor de groupie rockera dels anys setanta.

Opinió

'Mu malamente'

Sí, ho sé. Parlar d'ella a aquestes alçades és més mainstream que la paraula indie. Però és que un dels temes que envolten aquest univers omnipresent anomenat Rosalia no em deixa dormir: el de la suposada apropiació cultural de la cantant. 

De debò que abans de començar a escriure aquestes línies m'he llegit i rellegit moltes altres opinions, anàlisis i descripcions sobre el tema amb la intenció ferma de trobar alguna cosa que saciés el meu afany de comprensió i, en última instància, em permetés no haver d'escriure aquest article. Però no hi ha hagut sort. De fet, després de la lectura de l'últim, trobo que entenc encara menys coses que quan vaig començar la meva recerca.

El fet és que hi ha gent que considera que la cantant de "Malamente" s'ha apropiat de la cultura gitana i andalusa per crear la seva imatge artística. I això, pel que es veu, és un ultratge. Però el que jo no puc evitar veure és la dissociació prominent que patim tots vers aquestes cultures.

Perquè el flamenc és un gènere musical originari, sí, d'Andalusia, però també d'Extremadura i de Múrcia, i si a ningú li sembla estrany que una persona d'Osaka canti fado portuguès, molt menys "impropi" hauria de ser que una noia de Barcelona canti flamenc.

Perquè en el moment en el que El Mal Querer es va publicar la mateixa Rosalia va explicar que es tractava d'una obra conceptual basada en un llibre del segle XIV titulat Flamenca.

Perquè la música és un art, però de sobte sembla que en aquest art la llibertat creativa està limitada. 

Perquè relacionem instintivament els toros, els polígons, els xandalls i els camions serigrafiats, elements bàsics del "chonisme", amb Andalusia i amb els gitanos, i em pregunto si és que de sobte hem oblidat El Neng de Castefa, representació per antonomàsia d'una subcultura urbana predominant a ciutats catalanes com Castelldefels o Sabadell.

Perquè, sincerament, considero que res d'això hagués passat si Rosalia fos d'Albacete.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fruita amb injustícia social

Se7opinions

Publicitat
Publicitat